dijous, de desembre 28, 2006

Oblidat...

I és així com tinc el meu bloc, ja ho sé que no tinc perdó, però espero que el proper any (o sigui, d'aquí a un parell de dies) pugui tenir més temps per dedicar-li, que des del fatídic 1 de novembre, quan em van carregar de molta més feina, no he tingut ni esma d'escriure quatre línies. Però poso a Sant Google com a testimoni, que l'arribada del 2007 posarà fi al meu silenci bloqueru.

Aprofitant les dates, us deixo l'enllaç del pessebre que hem fet a Can Font.

http://www.flickr.com/photos/igatoral/sets/72157594444679378/show/

Ja veureu què mono ha quedat!

Petons a dojo i Booooooooon Any!!!!!

dimecres, d’octubre 25, 2006

Ja ta!

Aquest cap de setmana he acabat la capeta que li he fet a la meva iaia. La veritat és que estic molt contenta de com ha quedat, i estic segura que demà, quan li doni, estarà encantada. He trigat menys del que pensava, però també és que he estat patxutxa i hi he dedicat més temps de l'habitual a les agulles. Com era d'esperar, he tingut alguns contratemps amb què no hi comptava, però els he despatxat prou bé, crec jo... el més important ha estat que quan portava 30 passades (d'uns 200 punts cadascuna!) vaig adonar-me que el primer capdell havia volat quasi sencer, i em va entrar la histèria compulsiva de què no m'arribaria per acabar-ho, així que vaig anar pitant a Barcelanes a veure si encara els hi quedava algun capdell de la mateixa tintada, però clar, amb els colors tan preciosos que té aquella llana no en quedava ni rastre, així que em vaig haver d'inventar un canvi de llana amb una de la mateixa gama, però d'un color turquesa pujat, que finalment ha quedat la mar de bé.

Com veieu he fet una franja blava i el coll de color turquesa.




Després el problema que tenia és que a la foto tanca amb una llaçada, però a mi no em feia el pes, així que li he posat un botó ben gros perquè li doni un toc graciós... sí, senyor, m'agrada com ha quedat. Ara estic impacientissima per donar-li a la meva iaia. Informaré de la reacció.
El botó en qüestió:


Ah, al final m'ha sobrat llana per fer alguna coseta per mi... tant patir...

La pregunta ara és: faré algun dia el meu kiri???

dijous, d’octubre 05, 2006

Satisfacció immediata

Hi ha vegades que és una gozada fer coses petites, d'aquestes que acabes de seguida.

Aquí la mostra del que he fet últimament:

Una funda pel mòbil de la meva mami (es diu Glòria, d'aquí la G), que pobreta, no li faig mai res.

I una altra funda, aquesta per la Nano Ipod de la meva amiga Mònica. Aquesta és de ganxet, amb la llana del bolset de la meva enllaçada... queda tan maca la barreja dels colors...


I potser algun dia em faig jo alguna cosa, que ja toca!

El que tinc a les agulles

Doncs el que tinc entre mans ara és aquesta capeta per la meva àvia:



Crec que és bastant fàcil, doncs només faig servir punt d'arròs per tota la vora, i punt de jersei pel cos. El problema serà a l'hora de fer els "menguados", perquè com que el patró és per una talla 42 i la meva àvia està força més grassoneta que això, he muntat més punts i hauré d'anar reduïnt com em sembli. Espero no espifiar-la...

La llana és aquesta meravella que vaig comprar a Barcelana. És acrílic, perquè a mi la llana em pica i la meva iaia també és delicada, i aquesta, a més de ser preciosa és gustosíssima.



Ah, i m'he llençat al món de les agulles circulars! Quina passada! Aniré informant dels progresos que vagi fent. Desitjeu-me sort!

Sa Beateta Catalina Thomas

Diu la la llegenda que Catalina Thomas era una nena molt mona que vivia a Valldemossa pels vols del S. XVI a qui se li van no un, sino un munt de Sant, que la van anar acompanyant i aconsellant tota la vida (i algun miracle van ajudar-li a fer, perquè la van beatificar).


Té una capelleta a una font on es veu que se li va aparèixer Sant Antoni Abat. Tot molt místic.

I el que em va fer gràcia és que a les portes de les cases hi ha una rajola amb l'inscripció:
"Santa Catalina Thomas pregau per nosaltres"



I sembla que hi tenen fe, perquè no falta ni una... i tenen de tot, el carreró de sa beateta, la plaça de Santa Catalina, la casa on va nèixer.... tot, tot i tot, té aquesta Beateta nostra.

Retornant al món dels blocs


Fa ja massa dies que no postejo seguit, però és que he estat mooolt desconectadeta i amb el cap a mil llocs, però avui he decidit que el penging s'ha d'acabar i em proposo posar fi al meu llarg silenci. Ho intentaré, si més no.


Per començar unes fotos del fabulós cap de setmana a Mallorca que vaig passar fa dues setmanes. Vaig anar a veure la panxeta de la meva cosina ( i als papis de la panxeta, és clar) que cada dia està més gran! O no se'ns veu happys?


Vam aprofitar el finde d'allò més. L'Esther, la meva compi de pis, no coneixia massa la illa, així que vam fer un supertour corrents davant de la pluja(que només vam veure al vespre, ben calentets des de la terrasseta de casa). Una gozada!

Vam passar dissabte disfrutant de Palma i menjant una paella al Port d'Andratx, on vaig flipar, perquè hi havia uns ànecs a la platja... ànecs al mar! Una, que és urbanita i s'emociona amb cada cosa...


A la tarda passeig per les botiguetes i a cap a casa, que és tard i vol ploure (literalment parlant).

L'endemà ruta per Valldemossa, que és un poblet encantador (Chopin i la borde de la seva companya George Sand van passar una temporadeta, i ho tenen mitificat) i vam dinar a Ca'n Marió (fan uns xampinyons farcits que estan de mueeeerte).



Aquí jo a l'escala del puesto en qüestió.


Realment és un lloc preciós (al Flirk hi ha mil fotos)

I per acabar el dia, amb la panxeta plena, parada a Sa Foradada i Soller.



No és preciós el Mediterrani?

dimarts, de setembre 26, 2006

Per fi!

La meva enlazada ja ha rebut el seu paquet! (ara ja puc penjar les fotos que vaig fer abans d'enviar-lo) Ostres! Pensava que no arribaria mai, ha trigat quasi un mes, però estic moooolt contenta perquè sembla que li ha agradat.

Aquesta setmana sense falta posaré de nou en ordre el bloc, que últimament no se'm veu el pèl, però és que ha estat molt ocupada. Tinc regals terminats per ensenyar, nous projectes i sobretot, moltissimes fotos de les meves vacances (ja ni me'n recordo!) per ensenyar.

De mica en mica ho aniré fent... palabrita!

divendres, de setembre 15, 2006

Ja tinc el regal de la meva Enlazada

Biiiien! Ja ha arribat el meu paquetet. Primer de tot donar-li les gràcies a Andrea, perquè tot és preciosíssim! M'ha encantat! Estava impacient perquè no m'arribava el meu, ni tinc notícies de què la meva enllaçada hagi rebut el seu (espero que arribi ben aviat i que li agradi tant com a mi el meu!). Aquí es veu la cara de felicitat que faig...



Emocionadíssima de tenir el meu paquet a les mans el vaig obrir corrents, corrents i tachan! Totes aquestes preciositats estaven dins:


Uns cabdells de color turquesa amb piquets de colors que seran transformats en breu en un meravellós jersei per aquest hivern que s'apropa. Unes agulles de bambú gustosíssimes, que em moro de ganes de fer servir, JA! una llibreta cuquíssima, ideal per portar a la bossa. Una agulla de cap de fusta que m'encanta (he de fer proves, que soc un desastre amb el cabell i ja és hora que aprengui a recollir-me'l com cal), unes arracades de lapislázuli precioses, precioses i una amigurumi-tortuga al·lucinant. Andrea diu que és la primera que fa, però és que està perfectíssima, felicitats!. No cal que digui que m'ha picat el "gusanillo", i no sé si em sortirà massa bé, però crec que provaré d'endinsar-me en el fabulós món dels amigurumis. És taaaaaan maca!

Gràcies, gràcies, mooooltes gràcies Andrea. Tot m'ha encantat. No puc dir-t'ho personalment ara, perquè no em poses el teu e-mail, però ara mateix envio un correu a Enlazadas perquè me'l diguin i escriure't.

divendres, de setembre 08, 2006

Jo també vull estat propi

La tornada a la feina em farà parar boja, i és que no tinc temps per fer res. Tota la setmana que em vull sumar a la campanya d'en Xavier Mir, però fins ara no he tingut el minutet que cal per fer un post.... quin rooootllo! Bé, espero que la setmana que ve sigui molt més relaxada i poder esplaiar-me amb el relat de les vacances. Santa paciència.

dimarts, de setembre 05, 2006

He tornaaaaat!

Sembla mentida, però ja s'ha esfumat tot el mes de vacances. La veritat és que el temps vola quan s'hi està bé, i aquest mes he estat la mar de bé, i en molt bona companyia :-)

La tornada a la feina ha estat de lo més completita, i fins ara no he tingut temps d'escriure res. Ara no és que em sobri el temps, però volia dir que estic viva i que tinc mil coses per explicar. No serà ara, que els paperots de la meva taula es multipliquen perillosament, però així que tingui una estoneta començaré amb la saga de posts "Noevacances'06".

Ara només un avanç per la meva
enllaçada:

Ja ha sortit el meu regalet! Quines ganes de que el rebi que tinc!



Ara em poso a la feina, que soc especialista en embolicar-me soleta.

dimecres, d’agost 02, 2006

Vacances... merescudes!

Demà marxo de viatge a Itàlia i porto un parell de dies de cul amb els preparatius. Bé, ahir vaig trobar el moment per anar a la botiga de Jen i Miquel i comprar-me aquestes cucades per fer-me el primer Kiri. Jen, que és un encant me'l va començar, a veure què tal se'm dona! Il·lu li posaré, així que espero que surti bé.




No crec que tingui temps per postejar res els dies que estaré fora, i des d'aquí us envio molts petonets a totes i a tot ;) Passeu-vos-ho molt requetebé, i ens llegim a la tornada.

Muuuaaakks!

dimarts, d’agost 01, 2006

La sorpresa per Bea

Dilluns li vaig donar a Bea el seu regalet de comiat. Com que divendres no vaig poder venir a la trobada de Barcelona Knits, li vaig donar ahir. És una bosseta de ganxet amb la senyera que li vaig fer per posar el que vulgui, jo li vaig fer uns quants marcadors de punts de colors que espero li facin servei. Segur que se'n recorda de nosaltres quan la vegi.

Que vagi molt bé per "La France", guapa! Molts petons des de Barcelona!


Finitto!



Per fi el meu mitjó està acabat. A totes i tots el que heu patit amb mi les hores de feina, mil gràcies! Ara a pel segon, que espero que sigui molt més ràpid, però molt!

dimecres, de juliol 26, 2006

Ja queda poquet

Aquest mitjó està sent més lent que la Sagrada Família, però és que amb el fer-desfer que porto en podria tenir una dotzena de fets! però ara sí, ara sembla que va de debó, aquest finde l'acabo i començo la parella. Quines ganes de posar-me'ls (tot i que els trenta-i-pico graus que fan no acompanyen), però em moro de ganes de tenir els dos posats.


Ara tinc entre mans un petit projecte-sorpresa que no puc penjar encara però que de seguida que deixi de ser sorpresa l'ensenyaré. És una cucada.

I per acabar, però no per això menys important, una de les meves noves adquisicions sabateres (ara que hi penso, he comprat 4 parells en menys de 2 setmanes... :S) però és que són tan macos que no m'hi he pogut estar.

dimarts, de juliol 25, 2006

Avanç!

Això només és un previ al post amb fotos que espero penjar aquesta nit, però és que el meu primer mitjó està a punt de ser acabat i no veig l'hora d'arribar a casa per acabar-ho. Impacient, que soc!

dijous, de juliol 20, 2006

Fer... desfer...

M'estic adonant que el fet de ser una perapunyetes a l'hora de fer els meus primers mitjons, és una creu, perquè això vol dir que els haure desfet vint vegades abans de donar-los per bons.

Dimarts a la nit vaig avançar una estona, pero em vaig adonar de que estava quedant massa gran.

Aquí esta la prova gràfica:


Així que sense pensar-m'ho gaire vaig estirar del fil i vaig desfer fins al taló (que com que em va quedar maco sense saber massa bé com, no el vull desfer) i l'he tornat a teixir reduint més punts. Resultat: sembla que ja és a la meva mida!


La pregunta que em faig ara és: me'n recordaré pel segon, tant fer i desfer??? espero que sí.. :-S

dimarts, de juliol 18, 2006

De calaix

Aquest ha estat un finde poc productiu a nivell knitkero (unes poques passades del meu mitjó que ensenyaré aquesta nit), però moooooooolt intens en d'altres àmbits.

Aquí us deixo unes perles del meu divendres nit:










Actuació de De Calaix a l'Ermita dels Sants Metges

dijous, de juliol 13, 2006

Habemus taló!

Ahir vaig estar a la quedada de Barcelona Knits, vaig arribar tard, la feina és la feina, però l'estoneta que vaig estar la vaig aprofitar d'allò més. Quan vaig arribar la Núria esperava impacient el gorret que em va començar la setmana passada, però... ohhhh... me'l vaig descuidar! ostris, quin cap el meu, mira que el vaig tenir a les mans al matí... quina ràbia! ho seeeeeeeento, dilluns que ve sense falta el porto. Hi havia una noia que està treballant en fer una revista i va portar algunes mostres de llanes i de kits de punt de creu molt monos. Ah, i Betty estava teixint el seu xal, en soc testimoni de que no només xerrava, sinó que també va fer algunes passades!

Amb la pacient ajuda de Danni el meu mitjó va anar agafant volum, sense quasi adonar-me el taló va anar apareixent. Quina meravella! m'encanta! A més del talo, Danni em va ensenyar a agafar el fin d'una manera diferent, que amb la pràctica em donarà velocitat (falta em fa). Moltes, moltes, moltes gracies guapa! que t'ha costat hores de son ajudar-me... però estic tan contenta amb el taló tan maco....


dimecres, de juliol 12, 2006

El senyor C

Vull dedicar-li un post al meu cactus, el Senyor C, que en el dia d'ahir va arribat al metro d'alçada! Ueeeee!!! Es tot un campió, desafiant les lleis de la gravetat, ell segueix creixent i cada dia que passa veig més a prop el moment en que tocarà el sostre (li deuen faltar poc més de 20 cm) i llavors que faré??? és al·lucinant veure com puja i com, cada vegada que es comença a inclinar cap a una banda, neix un nou "fillet" per fer contrapès... la màgia de la natura, que se'ns fica a casa i quasi ni ens n'adonem...
Aprofitant que tenia la càmera a la mà he fet una foto de la Barcelona que es veu des del meu menjador. Si és que es veu fins al mar...

dilluns, de juliol 10, 2006

Els meus primers mitjons

Sí, encara que en un principi no les tenia totes, m'he endinsat en el fabulós món dels mitjons, i aquí hi ha la mostra dels meus progresos.

Així vaig començar (després de desfer-ho unes 20 vegades):















I així esta ara... a punt per fer el taló:




Chachis, eh???

divendres, de juliol 07, 2006

Llanes noves!

Tachan! cosetes noooooooves:

Per fi ahir vaig anar a Persones llanes. Quina delícia! es d'aquests llocs on entres i no tens ganes de marxar, ja els hi vaig dir que hi aniria sovint, i sé que em repetiré, però és que tenen llanes precioses! vaig anar amb la idea de fer els meus primers mitjons, i aquesta llana em va cridar des del prestatge... -lleva'me a casa...

té uns colors tan macos... quan ja estava decidida vaig veure que tenien unes nanses molt mones per fer una bosseta i com que ja li havia "echao el ojo" a aquesta meravella, no em vaig poder estar i també va venir amb mi.


A la nit, nomes arribar a casa vaig treure les agulles de bambu noves i vaig començar a montar els mitjons. Al principi em pensava que no podria, em sobraven agulles a les mans.. ijijjiji, pero de mica en mica crec que vaig agafar el ritmillo. No sé si estaran bé de mida, Danni em va dir que ella havia posat 48 punt, però les seves agulles son del 3.5 i les meves del 2.5 i 48 punts em semblava que quedaven massa petits, així que hi he posat 64, si es gran, doncs el desfare, que així és com se'n apren... de moment no he passat del punt elastic... seguiremos informando.

dijous, de juliol 06, 2006

Un parell de regals



Remenant fotos ahir a la nit vaig trobar aquestes dues cosetes. La bossa la vaig fer per la filla de la meva cosina, vaig fer servir la màquina de cosir que últimament tinc més que oblidada i li vaig posar el seu nom, com es tan presumida, li va agradar molt. El pitet es pel seu nou germanet. Tenia aquest pitet per casa i vaig fer-li un dibuix sencillet amb punt de creu. Encara no patia "en carnes propias" la dèria knitkera... :)

dimecres, de juliol 05, 2006

Trobada tejeril

Per fi, dilluns vaig poder anar a la trobada de Barcelona Knits. En arribar estava una mica nervi, però de seguida em van fer sentir la mar de bé. Entre riures, perquè de mitja no sé si se'n fa massa, però riure, rius una bona estona, la Núria em va començar el gorret que volia fer amb la llana sobrant de l'echarpe de l'Esther. Bé, me'l va començar i si em descuido me l'acaba, és el que té tenir mono de ganxet! Vaig passar una bona estona, i de segur que em faré assídua a les trobades. És una pena no poder arribar abans, però que hi farem... Ara he de pensar quin serà el meu nou projecte, em penso que em decidiré per uns mitjons. Danni està fent uns molt txulis, i em va dir que hi havia un patró ben fàcil, però no recordo al blog de qui. Li preguntaré. Tothom és molt maco i fa goig conèixer gent així. Hi tornaré, sense dubte.

dilluns, de juliol 03, 2006

A la orilla de la chimenea

Aquesta és la canço que m'acompanya des de dijous passat. Molt ha de tenir a veure que vaig anar al concert del Sabina (que va estar sublim, pero és que la tararejo mentalment toooooooooooooota l'estona (Vaig boja intentant penjar la canço, i en quant trobi com es fa... doncs ho fare!)

La veritat és que ha estat un finde "de lo mas completito". Dijous concert i copitas, seguit del pertinent divendres morta de son. I dissabte al migdia, amb el fresquito se m'acudeix fer neteja a fons de la terassa, i és que tenim tauleta i cadires noves i s'hi esta tant bé al vespre... i clar, ja se sap com són aquestes coses, comences per un raconet i sembla que la bruticia apareix tota de cop i t'hi passes hores amb l'spontex. Això sí, ara tinc la vista mes nítida de Barcelona que hi ha des del meu 11e pis. Fa goig.
Al vespre, sopar per Gràcia per celebrar l'aniversari de la meva cosina Cris. Copichuelas vàries i d'hora a casa (just amb l'últim metro), que el diumenge té molt per oferir.
A les 9 toc de diana, que la platja espera per posar-me moreneta (falta em fa), i després de les 12 no hi ha qui aguanti la calor, així que després d'un parell d'hores "vuelta y vuelta", torno casa a dutxar-me en un plis i tornar a marxar. Han començat les rebaixes! I a això dedico la tarda de diumenge: A mirar, remenar, i com no... a comprar alguna coseta. Unes samarretes i un vestidet pel viatget a Itàlia. Chachi!

D'això en dic jo un finde ben aprofitat!

dijous, de juny 29, 2006

Un altre regal acabat

Sembla que sempre ha de passar el mateix, acabo les coses a l'últim moment. Aquest cop ha estat un jersei per la meva cosina. Fa un més que el vaig començar, i realment ha pujat molt més ràpid del que em pensava (era el primer que feia, aixi que tenia la sensació que trigaria mil anys), doncs anava la mar de bé i no sé què ha passat que he badat tant que l'he acabat aquest mateix migdia, i avui és el cumple! Deu meu, quin neguit, odio les preses i al final sempre en tinc, però palabrita que no em tornarà a passar (ja, me'n ric d'això). Aquesta nit faré unes fotos per penjar-les. Ha quedat mooooooolt maco (estic sobrada de modèstia últimament... jijijiji).

Al final dilluns passat no vaig poder anar a la quedada de Barcelona Knits, però la propera no me la perdo (o això espero).

dilluns, de juny 26, 2006

Quedada de Barcelona Knits

Avui intentaré anar a la quedada. Estic emocionada perquè tinc ganes de conèixer a les noies del grup. Estic pendent de que em truquin els tècnics del cable per dir-me quan poden venir i espero que no em diguin que ha de ser aquest vespre. Em tenen fa una setmana sense tele i segur que son tan oportuns com per haver de venir avui... paciència!

divendres, de juny 23, 2006

Lo prometido es deuda



Amb una mica de retard, però aquí estan les fotitos del regal. No tinc massa traça en fer-les, però espero que les properes em surtin una mica millor. Estic contentíssima perquè a la meva compi li ha encantat. Això motiva... :)

dijous, de juny 22, 2006

De compres

Això es el que he fet avui al migdia. Anar de compres. Em faltaven algunes cosetes per l'Esther, la meva compi, que encara que ja li he acabat el.. no se com dir-li... és com una bufanda pero ampla i llarga (havia dit xal, pero no és un xal, no és triangular) bé, aquesta nit penjo alguna foto i llestos. Doncs això, que volia comprar-li alguna altra cosa i m'he decidit per uns anells i un llibret d'italià bàsic, que a l'agost ens anem de viatge cap allà, i alguna cosa haurem de saber dir!

Aprofitant que estava al carrer, m'he comprat unes sabates comodisísisimes que m'han encantat, i SORPRESA! tenien el meu número! (faig un 35 i trobar-ne és com que et toqui la loteria).

També dir que estic molt contenta perquè m'he assabentat que a les reunions de Barcelona Knits es queden fins les 9 i podré venir la setmana que ve una estoneta... guais, guais!

dimarts, de juny 20, 2006

Dia perfecte per quedar-se al llit

Quin dia més gris que fa! Nomes em faltava aixo, amb la son que arrossego! sigui com sigui avui m'he de posar seriosament amb el PROJECTE NUMBER ONE (un mena de xal per la meva compi de pis). Aquesta nit faré alguna foto perquè es vegi com és. La llana la vaig comprar a Barcelana i em sembla que està quedant preciós. L'he de tenir acabat divendres, el dia del seu aniversari, així que ja em puc afanyar!

dilluns, de juny 19, 2006

Encenem motors!

Finalment m'he decidit! Publicaré el meu propi blog! Després de tant llegir centenars de blogs aliens, al·lucinar amb els treballs de moltes i llençar-me a les agulles com una boja, el gusanet ha pogut amb mi i aquí estic, preparada per compartir rialles, projectes i mil coses amb la resta de knitadictes! A veure què tal em va...