Ja queda poquet

Aquest mitjó està sent més lent que la Sagrada Família, però és que amb el fer-desfer que porto en podria tenir una dotzena de fets! però ara sí, ara sembla que va de debó, aquest finde l'acabo i començo la parella. Quines ganes de posar-me'ls (tot i que els trenta-i-pico graus que fan no acompanyen), però em moro de ganes de tenir els dos posats.


Ara tinc entre mans un petit projecte-sorpresa que no puc penjar encara però que de seguida que deixi de ser sorpresa l'ensenyaré. És una cucada.

I per acabar, però no per això menys important, una de les meves noves adquisicions sabateres (ara que hi penso, he comprat 4 parells en menys de 2 setmanes... :S) però és que són tan macos que no m'hi he pogut estar.

Avanç!

Això només és un previ al post amb fotos que espero penjar aquesta nit, però és que el meu primer mitjó està a punt de ser acabat i no veig l'hora d'arribar a casa per acabar-ho. Impacient, que soc!

Fer... desfer...

M'estic adonant que el fet de ser una perapunyetes a l'hora de fer els meus primers mitjons, és una creu, perquè això vol dir que els haure desfet vint vegades abans de donar-los per bons.

Dimarts a la nit vaig avançar una estona, pero em vaig adonar de que estava quedant massa gran.

Aquí esta la prova gràfica:


Així que sense pensar-m'ho gaire vaig estirar del fil i vaig desfer fins al taló (que com que em va quedar maco sense saber massa bé com, no el vull desfer) i l'he tornat a teixir reduint més punts. Resultat: sembla que ja és a la meva mida!


La pregunta que em faig ara és: me'n recordaré pel segon, tant fer i desfer??? espero que sí.. :-S

De calaix

Aquest ha estat un finde poc productiu a nivell knitkero (unes poques passades del meu mitjó que ensenyaré aquesta nit), però moooooooolt intens en d'altres àmbits.

Aquí us deixo unes perles del meu divendres nit:










Actuació de De Calaix a l'Ermita dels Sants Metges

Habemus taló!

Ahir vaig estar a la quedada de Barcelona Knits, vaig arribar tard, la feina és la feina, però l'estoneta que vaig estar la vaig aprofitar d'allò més. Quan vaig arribar la Núria esperava impacient el gorret que em va començar la setmana passada, però... ohhhh... me'l vaig descuidar! ostris, quin cap el meu, mira que el vaig tenir a les mans al matí... quina ràbia! ho seeeeeeeento, dilluns que ve sense falta el porto. Hi havia una noia que està treballant en fer una revista i va portar algunes mostres de llanes i de kits de punt de creu molt monos. Ah, i Betty estava teixint el seu xal, en soc testimoni de que no només xerrava, sinó que també va fer algunes passades!

Amb la pacient ajuda de Danni el meu mitjó va anar agafant volum, sense quasi adonar-me el taló va anar apareixent. Quina meravella! m'encanta! A més del talo, Danni em va ensenyar a agafar el fin d'una manera diferent, que amb la pràctica em donarà velocitat (falta em fa). Moltes, moltes, moltes gracies guapa! que t'ha costat hores de son ajudar-me... però estic tan contenta amb el taló tan maco....

El senyor C

Vull dedicar-li un post al meu cactus, el Senyor C, que en el dia d'ahir va arribat al metro d'alçada! Ueeeee!!! Es tot un campió, desafiant les lleis de la gravetat, ell segueix creixent i cada dia que passa veig més a prop el moment en que tocarà el sostre (li deuen faltar poc més de 20 cm) i llavors que faré??? és al·lucinant veure com puja i com, cada vegada que es comença a inclinar cap a una banda, neix un nou "fillet" per fer contrapès... la màgia de la natura, que se'ns fica a casa i quasi ni ens n'adonem...

Aprofitant que tenia la càmera a la mà he fet una foto de la Barcelona que es veu des del meu menjador. Si és que es veu fins al mar...

Els meus primers mitjons

Sí, encara que en un principi no les tenia totes, m'he endinsat en el fabulós món dels mitjons, i aquí hi ha la mostra dels meus progresos.

Així vaig començar (després de desfer-ho unes 20 vegades):















I així esta ara... a punt per fer el taló:

Chachis, eh???

Llanes noves!

Tachan! cosetes noooooooves:

Per fi ahir vaig anar a Persones llanes. Quina delícia! es d'aquests llocs on entres i no tens ganes de marxar, ja els hi vaig dir que hi aniria sovint, i sé que em repetiré, però és que tenen llanes precioses! vaig anar amb la idea de fer els meus primers mitjons, i aquesta llana em va cridar des del prestatge... -lleva'me a casa...

té uns colors tan macos... quan ja estava decidida vaig veure que tenien unes nanses molt mones per fer una bosseta i com que ja li havia "echao el ojo" a aquesta meravella, no em vaig poder estar i també va venir amb mi.


A la nit, nomes arribar a casa vaig treure les agulles de bambu noves i vaig començar a montar els mitjons. Al principi em pensava que no podria, em sobraven agulles a les mans.. ijijjiji, pero de mica en mica crec que vaig agafar el ritmillo. No sé si estaran bé de mida, Danni em va dir que ella havia posat 48 punt, però les seves agulles son del 3.5 i les meves del 2.5 i 48 punts em semblava que quedaven massa petits, així que hi he posat 64, si es gran, doncs el desfare, que així és com se'n apren... de moment no he passat del punt elastic... seguiremos informando.

Un parell de regals

Remenant fotos ahir a la nit vaig trobar aquestes dues cosetes. La bossa la vaig fer per la filla de la meva cosina, vaig fer servir la màquina de cosir que últimament tinc més que oblidada i li vaig posar el seu nom, com es tan presumida, li va agradar molt. El pitet es pel seu nou germanet. Tenia aquest pitet per casa i vaig fer-li un dibuix sencillet amb punt de creu. Encara no patia "en carnes propias" la dèria knitkera... :)

Trobada tejeril

Per fi, dilluns vaig poder anar a la trobada de Barcelona Knits. En arribar estava una mica nervi, però de seguida em van fer sentir la mar de bé. Entre riures, perquè de mitja no sé si se'n fa massa, però riure, rius una bona estona, la Núria em va començar el gorret que volia fer amb la llana sobrant de l'echarpe de l'Esther. Bé, me'l va començar i si em descuido me l'acaba, és el que té tenir mono de ganxet! Vaig passar una bona estona, i de segur que em faré assídua a les trobades. És una pena no poder arribar abans, però que hi farem... Ara he de pensar quin serà el meu nou projecte, em penso que em decidiré per uns mitjons. Danni està fent uns molt txulis, i em va dir que hi havia un patró ben fàcil, però no recordo al blog de qui. Li preguntaré. Tothom és molt maco i fa goig conèixer gent així. Hi tornaré, sense dubte.

A la orilla de la chimenea

Aquesta és la canço que m'acompanya des de dijous passat. Molt ha de tenir a veure que vaig anar al concert del Sabina (que va estar sublim, pero és que la tararejo mentalment toooooooooooooota l'estona (Vaig boja intentant penjar la canço, i en quant trobi com es fa... doncs ho fare!)

La veritat és que ha estat un finde "de lo mas completito". Dijous concert i copitas, seguit del pertinent divendres morta de son. I dissabte al migdia, amb el fresquito se m'acudeix fer neteja a fons de la terassa, i és que tenim tauleta i cadires noves i s'hi esta tant bé al vespre... i clar, ja se sap com són aquestes coses, comences per un raconet i sembla que la bruticia apareix tota de cop i t'hi passes hores amb l'spontex. Això sí, ara tinc la vista mes nítida de Barcelona que hi ha des del meu 11e pis. Fa goig.
Al vespre, sopar per Gràcia per celebrar l'aniversari de la meva cosina Cris. Copichuelas vàries i d'hora a casa (just amb l'últim metro), que el diumenge té molt per oferir.
A les 9 toc de diana, que la platja espera per posar-me moreneta (falta em fa), i després de les 12 no hi ha qui aguanti la calor, així que després d'un parell d'hores "vuelta y vuelta", torno casa a dutxar-me en un plis i tornar a marxar. Han començat les rebaixes! I a això dedico la tarda de diumenge: A mirar, remenar, i com no... a comprar alguna coseta. Unes samarretes i un vestidet pel viatget a Itàlia. Chachi!

D'això en dic jo un finde ben aprofitat!