dimecres, d’octubre 25, 2006

Ja ta!

Aquest cap de setmana he acabat la capeta que li he fet a la meva iaia. La veritat és que estic molt contenta de com ha quedat, i estic segura que demà, quan li doni, estarà encantada. He trigat menys del que pensava, però també és que he estat patxutxa i hi he dedicat més temps de l'habitual a les agulles. Com era d'esperar, he tingut alguns contratemps amb què no hi comptava, però els he despatxat prou bé, crec jo... el més important ha estat que quan portava 30 passades (d'uns 200 punts cadascuna!) vaig adonar-me que el primer capdell havia volat quasi sencer, i em va entrar la histèria compulsiva de què no m'arribaria per acabar-ho, així que vaig anar pitant a Barcelanes a veure si encara els hi quedava algun capdell de la mateixa tintada, però clar, amb els colors tan preciosos que té aquella llana no en quedava ni rastre, així que em vaig haver d'inventar un canvi de llana amb una de la mateixa gama, però d'un color turquesa pujat, que finalment ha quedat la mar de bé.

Com veieu he fet una franja blava i el coll de color turquesa.




Després el problema que tenia és que a la foto tanca amb una llaçada, però a mi no em feia el pes, així que li he posat un botó ben gros perquè li doni un toc graciós... sí, senyor, m'agrada com ha quedat. Ara estic impacientissima per donar-li a la meva iaia. Informaré de la reacció.
El botó en qüestió:


Ah, al final m'ha sobrat llana per fer alguna coseta per mi... tant patir...

La pregunta ara és: faré algun dia el meu kiri???

dijous, d’octubre 05, 2006

Satisfacció immediata

Hi ha vegades que és una gozada fer coses petites, d'aquestes que acabes de seguida.

Aquí la mostra del que he fet últimament:

Una funda pel mòbil de la meva mami (es diu Glòria, d'aquí la G), que pobreta, no li faig mai res.

I una altra funda, aquesta per la Nano Ipod de la meva amiga Mònica. Aquesta és de ganxet, amb la llana del bolset de la meva enllaçada... queda tan maca la barreja dels colors...


I potser algun dia em faig jo alguna cosa, que ja toca!

El que tinc a les agulles

Doncs el que tinc entre mans ara és aquesta capeta per la meva àvia:



Crec que és bastant fàcil, doncs només faig servir punt d'arròs per tota la vora, i punt de jersei pel cos. El problema serà a l'hora de fer els "menguados", perquè com que el patró és per una talla 42 i la meva àvia està força més grassoneta que això, he muntat més punts i hauré d'anar reduïnt com em sembli. Espero no espifiar-la...

La llana és aquesta meravella que vaig comprar a Barcelana. És acrílic, perquè a mi la llana em pica i la meva iaia també és delicada, i aquesta, a més de ser preciosa és gustosíssima.



Ah, i m'he llençat al món de les agulles circulars! Quina passada! Aniré informant dels progresos que vagi fent. Desitjeu-me sort!

Sa Beateta Catalina Thomas

Diu la la llegenda que Catalina Thomas era una nena molt mona que vivia a Valldemossa pels vols del S. XVI a qui se li van no un, sino un munt de Sant, que la van anar acompanyant i aconsellant tota la vida (i algun miracle van ajudar-li a fer, perquè la van beatificar).


Té una capelleta a una font on es veu que se li va aparèixer Sant Antoni Abat. Tot molt místic.

I el que em va fer gràcia és que a les portes de les cases hi ha una rajola amb l'inscripció:
"Santa Catalina Thomas pregau per nosaltres"



I sembla que hi tenen fe, perquè no falta ni una... i tenen de tot, el carreró de sa beateta, la plaça de Santa Catalina, la casa on va nèixer.... tot, tot i tot, té aquesta Beateta nostra.

Retornant al món dels blocs


Fa ja massa dies que no postejo seguit, però és que he estat mooolt desconectadeta i amb el cap a mil llocs, però avui he decidit que el penging s'ha d'acabar i em proposo posar fi al meu llarg silenci. Ho intentaré, si més no.


Per començar unes fotos del fabulós cap de setmana a Mallorca que vaig passar fa dues setmanes. Vaig anar a veure la panxeta de la meva cosina ( i als papis de la panxeta, és clar) que cada dia està més gran! O no se'ns veu happys?


Vam aprofitar el finde d'allò més. L'Esther, la meva compi de pis, no coneixia massa la illa, així que vam fer un supertour corrents davant de la pluja(que només vam veure al vespre, ben calentets des de la terrasseta de casa). Una gozada!

Vam passar dissabte disfrutant de Palma i menjant una paella al Port d'Andratx, on vaig flipar, perquè hi havia uns ànecs a la platja... ànecs al mar! Una, que és urbanita i s'emociona amb cada cosa...


A la tarda passeig per les botiguetes i a cap a casa, que és tard i vol ploure (literalment parlant).

L'endemà ruta per Valldemossa, que és un poblet encantador (Chopin i la borde de la seva companya George Sand van passar una temporadeta, i ho tenen mitificat) i vam dinar a Ca'n Marió (fan uns xampinyons farcits que estan de mueeeerte).



Aquí jo a l'escala del puesto en qüestió.


Realment és un lloc preciós (al Flirk hi ha mil fotos)

I per acabar el dia, amb la panxeta plena, parada a Sa Foradada i Soller.



No és preciós el Mediterrani?