divendres, de desembre 07, 2007

Sorpreson!

Dimecres passat va ser el meu aniversari. Jo no soc massa de celebrar-ho, però va ser un dia intens, de compres tot el dia, i visitant la família i els amics, recollint els regalets i bufant espelmes, tot en 12 hores mal contades. Em van fer molta ilu tots els regals, però especialment el del meu estimat espós, aquí està:


Un peasssso MacBook!!! No m'ho esperava, ni molt menys, només cal veure la cara de tonta que se'm va quedar quan el vaig obrir... AL·LUCINADA!!!

Ja estic investigant com funciona, i aquest és el meu primer post des d'ell.... què txulo, mare meva, estic eufòrica... i concentrada, com es pot veure.


Aisssss.... quin maridet tan bo que tinc, i com em malcria.... i és que va un potosí!

dilluns, de novembre 19, 2007

Recull de fotos

Ahir al vespre, després de setmanes mirant fotos del casament, vam acabar la selecció de les que ens van semblar més representatives. Ha estat difícil perquè per nosaltres poques haurien quedat fora, però creiem que pot ser poc menys que una tortura fer veure a la gent milers de fotos, així que qui tingui una estona i ganetes de veure'ns, al nostre bloc les teniu.


Vull agrair moooooolt totes les felicitacions que m'heu anat enviant. Moltíssimes gràcies a totes!

dilluns, de novembre 05, 2007

Tota una senyora

Doncs sí, ja està fet, ja soc una senyora formalment casada. Sembla mentida com va passar de ràpid el dia del casament, amb la de feina que ens va portar, però tot s'ha de dir, ens ho em passat suuuuperbé. El dia va ser fantàstic, sembla que el cel estava de la nostra part, doncs tot i que unes hores abans estava tot gris, el dia es va aixecar blaaaaaaaau i sense un núvol. A part d'això tot va sortir molt bé. Nosaltres ens ho vam passar genial, i la sensació que ens va donar és que la resta de gent també. En breu intentarem fer un bon recull de les millors fotos (en tenim milers), però faig un tastet:


I com no, el verset!



dijous, de setembre 13, 2007

L'atur

El dia 3 de setembre vaig anar a l'OTG de la Bisbal a tramitar els papers de l'Atur. Després de més d'una hora de cua, propiciada principalment pel fet què només hi havia 2 noies per atendre a tot el Baix Empordà, incloent la costa, em van agafar els papers i em van dir que ja ho tramitaven. Se'm va acudir preguntar quan cobraria i quina va ser la sorpresa quan la noia, molt amablement em va dir que es cobra el dia 10 de cada mes. Ja suposava que el 10 de setembre no cobraria, però sí ho esperava fer el 10 d'octubre.... doncs no, com que hi ha molts expedients a finals d'agost, el més provable és que comenci a cobrar el 10 de novembre. Més de 2 mesos després de presentar els papers. Per sort, puc passar aquests 2 mesos sense gaires problemes, però em pregunto què deu fer la gent que viu al dia, i que depèn exclusivament d'aquests diners per subsistir. Com pot deixar-te l'administració sense pagar durant 2 mesos? Què viu de l'aire, la gent? Una prova més de que les coses no funcionen, per molt que ens ho vulguin vendre a tots els telenotícies.


dimecres, de setembre 05, 2007

El meu kiri

Ara fa un any que vaig començar a fer el meu primer xal, el Kiri. Amb tota la feinada que he tingut aquests mesos, entre regals i temes diversos, no m'hi he pogut dedicar a ell, pobret, però aquest estiu he intentat donar-li una bona empenta. No sembla que sigui massa, però he fet unes quantes passades (cada vegada és més feixuc) i estic molt contenta del resultat. Ja comença a agafar forma i estic encantada dels calats. No sé bé quan el podré acabar, però veient que me'n surto, m'arriscaré amb dibuixos molt més difícils, i se m'obre un gran ventall de possibilitats. Agulles... tremoleu!

Així es veu ara el kiri.


I així se'm veia a mi a la Massana ;-)

dilluns, de setembre 03, 2007

Fi de les vacances

Aquest estiu hem decidit fer unes vacances de relax. Amb una mudança pel mig això és molt dir, però crec que finalment ho hem aconseguit. A mitjans de mes vam estar uns dies a la Massana i Graus, a la Ribagorça, al poble on va néixer la mare del Nen. Van ser uns dies de descans, sense gaire cosa a fer més que visitar antics familiars i fer panxing en un entorn magnífic. Genial.
I la setmana passada, aprofitant els diites que encara ens quedaven vam anar a Mallorca, a visitar la família també, i a babejar amb la nostra peti, que cada dia està més guapa i simpàtica. No us la menjaríeu?


Per als i les incondicionals de La peti, hi ha sienes de fotos al Flickr... a disfrutar!

Semblaré mandrosa, però també hem estat de panxing total, encara que aquest cop hem canviat el paisatge de muntanya per les caribenyes platges de Ses Illes. Què agustet que hi hem estat... com diuen allà de sa nina, Mallorca mai defrauda!



Unes vacances senzilletes i fantàstiques! Just per carregar piles pel què ens espera... :-)

dimarts, d’agost 21, 2007

27 d'octubre

Després de masses setmanes de mutisme, torno amb una notícia bomba. Nenes i nens.... EM CASO!!! Sí, tal com sona, que em caso, buenu, ens casem, ens hem vegut l'enteniment del tot i hem decidit tirar pel dret.... el proper 27 d'octubre anirem de casament... i el més important de tot, estem feliços, felicissims... i promesos, amb anell i tot!!!



Blanca no crec que hi vagi, però a radiant no em guanya ningú!

Més informació sobre l'aconteixement en breu!

Muaks i fins més aviadet!

dijous, de juny 21, 2007

Blogger en català!


Fa una estona, he entrat al meu bloc i m'he endut una moooolt grata sorpresa!!!

Està en català! En un principi no m'hi he fixat, però després he pensat... això no estava en català, no? Doncs no, no ho estava. Quina il·lusió! Això del Googleword és genial!

dijous, de juny 07, 2007

I el gran dia arribà....

I Corretgé de Flor i la seva princessa van poder lluir les millors gales, que tant van costar, però que una gran satisfacció van portar.



I la festa s’allargà més enllà de la nit i el sarau serà ben recordat per tots els almogàvers presents durant llarg de temps.


Desperta Ferro!!!

dimarts, de maig 29, 2007

Invitacions a meme

En pocs dies la meva estimada Danni i la meva enlazada Andrea m'han convidat al mateix meme, però com que vaig com una boja aquests dies, no puc contestar-ho ara, així que faig una mica de trampa i poso les respostes que ja vaig contestar fa un temps aquí.

Espero que no us emprenyeu, guapes!

PD: Andrea, he puesto un botoncito en mi sidebar para que puedas leer mi blog traducido.

Petooons!

dilluns, de maig 28, 2007

Últims preparatius

Fa unes setmanes que vaig més de bòlid que de costum. A la feina, no tinc un moment de descans, i fora de la feina encara estic més liada.
I és que els preparatius de la gran festa semblen no tenir fi. He substituir les meves agulles per la màquina de cosir, estic fent el meu vestit i el de Corretgé de Flor, i clar, no pot faltar detall... ho aconseguirem? Sí, i tant! ;-)

divendres, de maig 11, 2007

Les invalides


Dissabte passat va ser festa grossa a la família Castillo. Vam celebrar al Salamanca que la meva tieta feia uns anyets, i que és una feliç "impedida". Tot el dinar va ser genial, amb l'alegria d'estar juntets i babejant amb la nostra peti, que va ser l'estrella del dia.


Aquí la veiem el dia de Sant Jordi, després de passar per la mà de la meva tieta, la reina del photoshop... no és per menjar-se-la???

El dinar va donar per molt, tots parlant alhora, rialles, i com no, els regalets!

Per la meva part, vaig fer-li una bufanda d'estiu ben colorida, per la meva tieta, companya dels punts d'última hora, que segons m'ha dit no s'ha tret.


I vaig aprofitar el dia per donar-li el regal d'aniversari a la Sarita.... una boa teixida amb els dits!!! txulíssima!


Però el regal estrella, sense dubte, va ser l'àlbum de fotos que va fer la tieta Mari Ladi. Dos mesos de dedicació, i un resultat impressionant. Em moro de ganes de veure'l amb detall, perquè encara que no vaig poder veure'l bé, sé que cada plana és una joia... quina impaciència!

Dies així no s'obliden... i els que ens queden!

dimarts, d’abril 24, 2007

Sant Jordi

Ahir va ser un dels dies que més m'agraden de l'any. M'agrada veure la gent ramblejant. Aquestes van ser les meves sorpreses:

dimarts, d’abril 17, 2007

S'han acabat les sorpreses!

Finalment he pogut acabar a temps tots els regals que tenia començats, quasi ni m'ho crec. Per començar, el passat dia 5 d'abril va ser l'aniversari de la meva mare, i li vaig fer aquesta mena de bufanda d'estiu del tot asimètrica, amb Katia Samoa, que es diu molt amb ella. Li va agradar molt, i a mi també em va encantar el resultat final.





I la mateixa setmana, el dia 7 i 8 d'abril, vam anar a Carcassona a celebrar el 50è aniversari de noces dels pares de l'Alex. Va ser un cap de setmana perfecte, el temps ideal, a l'hotel van ser encantadors i tot va anar rodat, perfectissim. Jo vaig voler fer un detallet per les dones Corretgé-Bergua i penso que vaig encertar amb cada una d'elles. Al meu flickr hi ha moltes fotos dels detalls, i aquí el moment en què em feien "la ola".


Quin goig produir tanta alegria!

dimarts, de març 13, 2007

La primera tramuntana

Aquest cap de setmana hem viscut la nostra primera tramuntana a casa. Quan ho veus a la tele penses, hostris, quina ventada, però quan estàs al llit i la sents bufar, flipes bastant. Divendres al vespre bufava de valent, i tota la nit es va sentir la remor, semblen com si estiguessis al costat del mar i t'encisa una mica. Dissabte al matí vam veure alguns desgavells que havia fet. Cables de telèfon caiguts, els contenidors al mig del carrer... fins i tot els coloms estaven amagats, doncs ja em diràs qui té nassos de posar-se a volar amb aquest vent, vam veure alguns ocells valents intentant-ho i feien una peneeeeeeta. Però diuen que una imatge val més que mil paraules, així que aquí teniu:

dijous, de març 08, 2007

8 de març


Avui és el nostre dia. Gaudim-lo.


Edito per ensenyar el super ram amb què m'ha sorprés el meu nen:




Clavells rojos,
flors de revolta.

dimecres, de març 07, 2007

L'hora dels regals

La setmana passada se m'ajuntaven dues dades "d'entrega" dels meus regalets. Dimarts 27 era l'aniversari de la meva companya de feina Marian, i volia fer-li un regal que sabia que li encantaria. Sempre li ensenyo els projectes que tinc en marxa, i sempre em fa el mateix comentari... a mi el que em va agradar va ser el regal de l'Esther, així que vaig decidir fer-li un xal amb el mateix tipus de llana però de diferents colors, i la veritat és que l'he encertat, perquè li ha encantat. No volia fer-ho exactament igual, així que vaig fer una bufanda màgica, però ampla com un xal. I estic molt contenta amb el resultat.


La segona sorpresa que preparava fa setmanes és un regalet per la peti de la família, l'Irene, la nena de la meva cosina que va nèixer el mes passat. El seu regalet el vaig començar fa mesos, però com que és la primera cosa que faig de nadó se m'ha fet etern. Amb una llana primiiiiissima i agulles del 2.5 no avançava gens, i realment pensava que no acabaria mai. No em puc queixar, perquè tot i ser força complicat les peces m'han quadrat a la primera (he fet i desfet passades varies vegades, per descomptat), però els punts han coincidit perfectament a l'hora de tancar-ho.


Divendres passat, el dia que li pensava donar el regalet, poques hores abans encara em faltava posar els botons, i sort de la meva tieta, que em va convèncer que un cop planxat quedaria molt bé, perquè jo no les tenia totes. Moltes gràcies, tieta, què faria sense tu quan m'entren les preses i els desesperos???

I al vespre, per fi, vaig conèixer a la nena més guapa del planeta, i la model més bona de totes. A que és maquisima???


Ah, l'Irene també té uns paücs com els meus mitjons, i està divertidissima amb tots els colorins... aisss, que se'ns cau la babeta a tots i totes amb la nostra peti!

dilluns, de febrer 26, 2007

Per bruixa i metzinera

Ahir diumenge vam anar a veure aquestes exposicions al Museu d'Història de Catalunya.
La primera és força petita, però aconsegueix transmetre a la perfecció l'angoixa que es devia viure a la Barcelona bombardejada indiscriminadament durant la Guerra Civil per l'aviació italiana sota les ordres de Franco. Vaig sortir amb la pell de gallina, emocionada i amb aquesta sensació de ràbia que se't queda quan es rememoren les barbaritats comeses que molts voldrien fer oblidar.

Be, el cas és que la que anàvem a veure era l'altra, la de les bruixes, i he de dir que em va encantar. Vam tenir la sort d'arribar poc abans de què comencés una visita comentada i ens vam afegir al grup (ho recomano a qui vulgui anar). La noia que ens va fer l'explicació parlava molt amenament, i d'una manera molt natural va fer el recorregut pels dos segles que va durar la cacera de bruixes a Europa. A Catalunya no ens vam quedar curts, van ser condemnades i executades com a bruixes unes 400 dones. Després d'una llarga i interessant explicació sobre les causes que van portar a la societat medieval a la persecució de les dones, dels fets i llocs concrets, de les formes de tortura per fer-les confessar... etc... a la darrera sala de l'exposició hi havia un apartat sobre les bruixes al tradicionàrius popular. Ja per acabar, la noia va fer referència al conte de la Bella dormint, a qui la bruixa dolenta va fer entrar en un llarg somni després de punxar-se amb el fus, el fus que feia servir per cardar la nostra estimada llana.... i és que vagi on vagi, la llana està present!

Aquí una prova gràfica:


L'exposició està fins al 27 de maig, així que encara teniu temps per conèixer una mica més sobre el nostre passat d'histèries col·lectives.


Les agulles de l'àvia

Dissabte passat vaig estar de calçotada a Torres de Segre amb la colla d'amics. De tornada vaig aprofitar per anar avançant amb el regal sorpresa que he de tenir enllestit per demà dimarts acabat. En arribar a Barcelona vam passar per casa del Sergi, i quina va ser la meva sorpresa quan em va dir que tenia totes les agulles de la seva àvia que ningú feia servir i que si les volia.

Aquí està el tresor que m'esperava:

No és genial??? Agulles de totes les mides, antigues i no tan antigues. Ganxets minúsculs i aquest estri que no tinc ni idea de per a què serveix. Jo diria que és per fer troques, però no veig massa clar com es fa servir.

Alguna idea???


Estic contentíssima amb el super regal! Gràcies mil, Sergi!!!

dimarts, de febrer 20, 2007

Els dilluns i barcelonaknits

Fa setmanes que els meus dilluns són esgotadors. Ja no recordo la darrera vegada que em vaig veure amb cor d'anar a la trobada de punt, i és que això d'aixecarme a quarts de set per agafar el tren a Flaçà i arribar a Barcelona a les nou ho porto molt malament. Cada cap de setmana penso, aquest dilluns faré l'esforç i aniré, però després, quan van passant les interminables hores del dilluns veig que un cop més no em veig amb cor d'anar... i és que estic taaaaaaaaaan cansada... Però la setmana que ve sí que hi aniré, com que passaré el finde a Barcelona, no hauré d'aixecar-me a hores intempestives (a més, espero tenir uns dies més descansats que els passats) i a la fi podré participar, ni que sigui una estoneta en la trobada setmanal, que la trobo a faltar.

A més, tinc una pila de projectes començats que tinc ganes d'ensenyar, però com sempre, són secrets i no puc postejar sobre ells fins que no els acabi i els regali... així que tocarà esperar una miqueta per saber què tinc a les agulles.

dimarts, de gener 23, 2007

Cinc coses que no sabeu de mi

Amb una mica de retard segueixo la cadena que el nen m'ha llençat:

1. Fins als deu o onze anys no sabia dir la RR. Tenia el típic accent Targdà, i el meu oncle sempre es ficava amb mi. Com que no em feia cap gràcia, em vaig proposar aprendre a dir-ho correctament i amb la meva tossudesa com a única ajuda vaig corregir la meva dicció. Ara dic com si res EL PERRO DE SAN ROQUE NO TIENE RABO... Això sí, si estic molt relaxada, encara arrossego la meva RR. Els trets de naixement, que mai volen desaparèixer del tot...

2. Encara conservo La meva gata Luna, el peluix que em van regalar quan vaig néixer. El nom li ve de la cançó "
Mi gata luna" de Cecilia.

3. No suporto els armaris o els calaixos oberts. Tampoc que quedi enganxat una part de la roba en tancar un calaix. Si ho veig, he d'obrir-ho i tancar-ho bé.

4. Sóc negada pels esports de grup. Ni futbol, ni vòlei, ni tenis... ni tan sols pin pon! Només se m'ha donat bé la gimnàstica esportiva des de petita, i l'aikido, un recent descobriment que m'encanta.

5. Amb vuit o nou anys tenia una identitat secreta. Em deia Bàrbara Schellekens (ves a saber d'on ho vaig treure) i era detectiu privada. Em feia les meves pel·lícules i em dedicava a vigilar als veïns amb els prismàtics del meu avi. M'ho prenia molt en serio i fins i tot apuntava el que feien en una llibreteta. M'encantaria trobar-la algun dia i rellegir les meves "notes". Imaginació al poder!

I ara que ja he confessat unes quantes intimitats, li passo el relleu a:

*
Danni
*
Cristina
*
Carme
*
Betty
*
Jordi

Home Sweet Home

Els darrers mesos han estat d'allò més mogudets. Poc abans d'acabar l'any passat el meu Arturitu i jo vam decidir que era l'hora de tenir casa nostra i vam començar a buscar-la "sin prisa pero sin pausa", què diuen. Després d'un parell de desenganys, i quan ja pensàvem que estàvem de pega, vam trobat Can Vileta. Se'n va una mica de la zona que volíem, doncs està a Verges, però reuneix les condicions bàsiques: és gran i té un bon preu. Així que sense pensar-ho més ens hi hem llençat, i ja tenim casa nostra!!!

Ara queda el pitjor: la mudança. Sort en tenim dels amics i amigues que ens donaran un cop de mà, perquè deu n'hi do el que ens espera.... I tindrem hortet i tot!!!

Fins al mes de juliol continuaré treballant a Barcelona i només seré vergelitana els caps de setmana, però és que estic taaaan contenta!!!