dimarts, de març 13, 2007

La primera tramuntana

Aquest cap de setmana hem viscut la nostra primera tramuntana a casa. Quan ho veus a la tele penses, hostris, quina ventada, però quan estàs al llit i la sents bufar, flipes bastant. Divendres al vespre bufava de valent, i tota la nit es va sentir la remor, semblen com si estiguessis al costat del mar i t'encisa una mica. Dissabte al matí vam veure alguns desgavells que havia fet. Cables de telèfon caiguts, els contenidors al mig del carrer... fins i tot els coloms estaven amagats, doncs ja em diràs qui té nassos de posar-se a volar amb aquest vent, vam veure alguns ocells valents intentant-ho i feien una peneeeeeeta. Però diuen que una imatge val més que mil paraules, així que aquí teniu:

dijous, de març 08, 2007

8 de març


Avui és el nostre dia. Gaudim-lo.


Edito per ensenyar el super ram amb què m'ha sorprés el meu nen:




Clavells rojos,
flors de revolta.

dimecres, de març 07, 2007

L'hora dels regals

La setmana passada se m'ajuntaven dues dades "d'entrega" dels meus regalets. Dimarts 27 era l'aniversari de la meva companya de feina Marian, i volia fer-li un regal que sabia que li encantaria. Sempre li ensenyo els projectes que tinc en marxa, i sempre em fa el mateix comentari... a mi el que em va agradar va ser el regal de l'Esther, així que vaig decidir fer-li un xal amb el mateix tipus de llana però de diferents colors, i la veritat és que l'he encertat, perquè li ha encantat. No volia fer-ho exactament igual, així que vaig fer una bufanda màgica, però ampla com un xal. I estic molt contenta amb el resultat.


La segona sorpresa que preparava fa setmanes és un regalet per la peti de la família, l'Irene, la nena de la meva cosina que va nèixer el mes passat. El seu regalet el vaig començar fa mesos, però com que és la primera cosa que faig de nadó se m'ha fet etern. Amb una llana primiiiiissima i agulles del 2.5 no avançava gens, i realment pensava que no acabaria mai. No em puc queixar, perquè tot i ser força complicat les peces m'han quadrat a la primera (he fet i desfet passades varies vegades, per descomptat), però els punts han coincidit perfectament a l'hora de tancar-ho.


Divendres passat, el dia que li pensava donar el regalet, poques hores abans encara em faltava posar els botons, i sort de la meva tieta, que em va convèncer que un cop planxat quedaria molt bé, perquè jo no les tenia totes. Moltes gràcies, tieta, què faria sense tu quan m'entren les preses i els desesperos???

I al vespre, per fi, vaig conèixer a la nena més guapa del planeta, i la model més bona de totes. A que és maquisima???


Ah, l'Irene també té uns paücs com els meus mitjons, i està divertidissima amb tots els colorins... aisss, que se'ns cau la babeta a tots i totes amb la nostra peti!