dijous, de setembre 13, 2007

L'atur

El dia 3 de setembre vaig anar a l'OTG de la Bisbal a tramitar els papers de l'Atur. Després de més d'una hora de cua, propiciada principalment pel fet què només hi havia 2 noies per atendre a tot el Baix Empordà, incloent la costa, em van agafar els papers i em van dir que ja ho tramitaven. Se'm va acudir preguntar quan cobraria i quina va ser la sorpresa quan la noia, molt amablement em va dir que es cobra el dia 10 de cada mes. Ja suposava que el 10 de setembre no cobraria, però sí ho esperava fer el 10 d'octubre.... doncs no, com que hi ha molts expedients a finals d'agost, el més provable és que comenci a cobrar el 10 de novembre. Més de 2 mesos després de presentar els papers. Per sort, puc passar aquests 2 mesos sense gaires problemes, però em pregunto què deu fer la gent que viu al dia, i que depèn exclusivament d'aquests diners per subsistir. Com pot deixar-te l'administració sense pagar durant 2 mesos? Què viu de l'aire, la gent? Una prova més de que les coses no funcionen, per molt que ens ho vulguin vendre a tots els telenotícies.


dimecres, de setembre 05, 2007

El meu kiri

Ara fa un any que vaig començar a fer el meu primer xal, el Kiri. Amb tota la feinada que he tingut aquests mesos, entre regals i temes diversos, no m'hi he pogut dedicar a ell, pobret, però aquest estiu he intentat donar-li una bona empenta. No sembla que sigui massa, però he fet unes quantes passades (cada vegada és més feixuc) i estic molt contenta del resultat. Ja comença a agafar forma i estic encantada dels calats. No sé bé quan el podré acabar, però veient que me'n surto, m'arriscaré amb dibuixos molt més difícils, i se m'obre un gran ventall de possibilitats. Agulles... tremoleu!

Així es veu ara el kiri.


I així se'm veia a mi a la Massana ;-)

dilluns, de setembre 03, 2007

Fi de les vacances

Aquest estiu hem decidit fer unes vacances de relax. Amb una mudança pel mig això és molt dir, però crec que finalment ho hem aconseguit. A mitjans de mes vam estar uns dies a la Massana i Graus, a la Ribagorça, al poble on va néixer la mare del Nen. Van ser uns dies de descans, sense gaire cosa a fer més que visitar antics familiars i fer panxing en un entorn magnífic. Genial.
I la setmana passada, aprofitant els diites que encara ens quedaven vam anar a Mallorca, a visitar la família també, i a babejar amb la nostra peti, que cada dia està més guapa i simpàtica. No us la menjaríeu?


Per als i les incondicionals de La peti, hi ha sienes de fotos al Flickr... a disfrutar!

Semblaré mandrosa, però també hem estat de panxing total, encara que aquest cop hem canviat el paisatge de muntanya per les caribenyes platges de Ses Illes. Què agustet que hi hem estat... com diuen allà de sa nina, Mallorca mai defrauda!



Unes vacances senzilletes i fantàstiques! Just per carregar piles pel què ens espera... :-)