dilluns, d’abril 07, 2008

Estem embarassats!!!

Sembla mentida com passa el temps. Fa no res ens vam casar, i ara estem esperant una nova membre a la família. Ja fa molts dies que volia dir-ho aquí, però un dia per l'altre han passat moltes setmanes. En un principi perquè no ens volíem avançar donant la notícia a saber que tot estava bé, i després, doncs perquè això de l'embaràs m'ha fet una mica despistada, i les hores del dia sembla que volen molt més ràpid que abans.

Estem contentíssims d'aquesta nova etapa que passem. Ja estem a l'equador, doncs avui comença la setmana 21 i tot va de meravella. Després dels tres primers mesos de vòmits, ara em trobo molt bé, encara dura una mica la son feixuga, però res en comparació amb fa unes setmanes, que aquestes hores de la tarda estava fent la meva migdiada de parell d'horetes.

Ah, esperem una nena, una Gina, que si no té presa per sortir, naixerà a mitjans d'agost. Tan petita i ja té bloc propi:

El podeu llegir aquí:


A veure si aquesta tarda faig unes fotos al primer jerseiet que li he fet, és una mica difícil, perquè arribant en ple estiu no crec que li pugui posar masses coses si no vull que agafi el xarampió.

Ara que ja és públic, a veure si torno a agafar el ritme i escric més sovint.

No cal dir que estem que ens sortim de contents!

EDITO PER DONAR LES GRÀCIES A TOTES LES QUE M'HEU DONAT DESITJOS DE FELICITAT. MOLTES GRÀCIES!!!

4 comentaris:

Artuditu ha dit...

Si que és veritat que no hi cabem de tanta felicitat :-) <3

Carme ha dit...

Noia, es pot dir que heu anat per feina, je je!!
Ben fet, per experiència us dic que ser pares és una de les millors coses que us passaran a la vida, de debò. Be, no cal que us ho digui, amb el teu post ja es veu que ho heu començat a experimentar!
Que segueixes trobant-te molt bé i que "tinguis una hora ben curta" que diuen les àvies :-)
Moltes felicitats parella!

issa ha dit...

enhorabona, quina alegría més gran.
He arribat aquí de casualitat i t'he de dir que m'agrada molt el teu blog.
Espero que tot martxi molt be i veure aviat fotos de la Gina.
(perdona el meu català que no es molt bo).
fins aviat!!

josepmanel ha dit...

Enhorabona a tots dos! I que quan arribe el moment pugueu dir allò de: "Ai, sant Ramon nonat, que surta tan dolç com ha entrat!". I felicitats pel blog de la Gina. A la meua dona i a mi ens ha fet recuperar bons records de la nostra passada època.