Filant prim

Què entenen per protecció de dades a Movistar?

2008-12-03T23:48:00.008+01:00

Després de tant de temps sense postejar, se'm fa estrany posar-me davant de la pantalla per explicar les coses que em passen, però és que m'acaba de passar una que no pot quedar-se sense explicar.

Fa una estona, i després de molt pensar-ho, he decidit fer les gestions necessàries perquè al meu estimat li portin els reis el seu anhelat iphone. Com que la web de Movistar no funciona correctament (ni incorrectament) per a Mac, he hagut de trucar al seu servei d'atenció al client. Com era previsible m'han fet esperar una bona estona per atendre'm, però finalment un noi amb un accent curiós m'ha atès. He de dir que ha estat molt correcte en el seu tracte, i cada vegada que m'havia de deixar esperant jo sentia tot de converses de fons amb un to força orientalitzat (més que converses era un guirigall). He aprofitat per canviar el número de compte a on m'han de passar el rebut i apuntar-me a un pla perquè les trucades amb l'Àlex siguin més barates. Textualment li he dit que el meu home s'ha passat a Orange perquè Movistar no li va donar el telèfon que volia i volia pagar menys amb les trucades a ell, que són les que més faig. Tot molt bé, ha fet les gestions, i s'ha acomiadat amb un "ha sido un placer hablar contigo". Jo he pensat, carai, quina educació aquests de Movistar.

Fins aquí tot normal, pujo al despatx a explicar-li a l'Àlex que haurem d'anar a una botiga a recollir el regal que arriba d'orient ;-), li he comentat que han traslladat l'atenció al client de Movistar al Moro, que ho sentia de fons, i just en aquell moment, mirant els missatges del mòbil amb el número de comanda, rebo un missatge curiós:

"Ola wapa"

Miro el número i no em sona de res, a més em sembla raríssim: +2126xxxxxx

Li ensenyo a l'Àlex i no sap tampoc de qui pot ser. Consultem SantGoogle i ja flipem del tot: Ésde Morocco!!! El paio d'atenció al client de Movistar!!! És per flipar o no? Ha agafat el meu telèfon de la seva base de dades i va i m'envia un missatge per lligar. Ara em pregunto, si m'ha enviat un missatge (ruquet, també, perquè m'ho ha enviat des del seu telèfon personal, suposo), què pot fer amb el meu número de compte? aquest tiu té accés a totes les meves dades.

La veritat és que no sé què fer, si trucar i denunciar-ho a Movistar, o passar i oblidar-me. És al·lucinant que algú t'intenti entrar així, i es passi pel folre la protecció de dades. Després volen que confiem en ells, si no pots ni refiar-te de que protegiran la teva intimitat.

Bé, crec que me'n aniré a dormir, que cada cop estic més emprenyada. Demà potser em fa gràcia i tot, ara estic massa al·lucinada per treure-li foc al tema.

Editat per dir que: A quarts d'una de la matinada vaig rebre un altre missatge que deia que ho sentia, que havia estat un error. Jo em demano quin tipus d'errada pot fer que tingui el meu número de mòbil al seu per enviar-me "sense voler" un missatge a mi. Al·lucinant tot plegat.

Ja la tenim aquí!

2008-08-22T17:46:00.004+02:00

Dissabte passat, a casa nostra va ser festa grossa. Va arribar la Gina, tan esperada per tots. El part va anar de meravella, jo estic com una rosa i ella encara millor, va agafar el pit de seguida, i així està, que al tercer dia ja va augmentar de pes i amb només 6 dies ja pesa quasi 200 grams més que en néixer. És tota una campiona xuclant.

Anirem pujant fotos a mida que podem, ara, per obrir boca, una de les seves primeres hores en aquest món. Hi algunes més al f lickr del papi.

És tan preciosa!

Moltes gràcies a tots i totes per les felicitacions que ens heu donat, estem pletòrics.

Un meme divertit

2008-06-02T20:46:00.006+02:00

Al bloc de la Betty he vist aquest meme que m'ha semblat molt divertit. És senzill i entretingut.

Aquí teniu el meu resultat:

Consisteix en contestar 12 preguntes, posant les teves respostes al buscador del flickr, i triant una foto de les que et surten a la primera plana. Amb les 12 fotos que tries, fas un mosaic. Aquí van les preguntes per qui s'hi animi.

1)El teu nom de pila?
2)El teu menjar preferit?
3)Institut o escola al que vas anar?
4)Color favorit?
5)Personatge famós pel què perdis el cap?
6)Beguda favorita?
7)Vacances de somni?
8)Postres favorites?
9)Què vols ser quan siguis gran?
10)Què és el que més estimes al món?
11)Una paraula que et descrigui.
12)El teu nick al flickr.

Estem embarassats!!!

2008-04-07T18:01:00.003+02:00

Sembla mentida com passa el temps. Fa no res ens vam casar, i ara estem esperant una nova membre a la família. Ja fa molts dies que volia dir-ho aquí, però un dia per l'altre han passat moltes setmanes. En un principi perquè no ens volíem avançar donant la notícia a saber que tot estava bé, i després, doncs perquè això de l'embaràs m'ha fet una mica despistada, i les hores del dia sembla que volen molt més ràpid que abans.

Estem contentíssims d'aquesta nova etapa que passem. Ja estem a l'equador, doncs avui comença la setmana 21 i tot va de meravella. Després dels tres primers mesos de vòmits, ara em trobo molt bé, encara dura una mica la son feixuga, però res en comparació amb fa unes setmanes, que aquestes hores de la tarda estava fent la meva migdiada de parell d'horetes.

Ah, esperem una nena, una Gina, que si no té presa per sortir, naixerà a mitjans d'agost. Tan petita i ja té bloc propi:

El podeu llegir aquí:

A veure si aquesta tarda faig unes fotos al primer jerseiet que li he fet, és una mica difícil, perquè arribant en ple estiu no crec que li pugui posar masses coses si no vull que agafi el xarampió.

Ara que ja és públic, a veure si torno a agafar el ritme i escric més sovint.

No cal dir que estem que ens sortim de contents!

EDITO PER DONAR LES GRÀCIES A TOTES LES QUE M'HEU DONAT DESITJOS DE FELICITAT. MOLTES GRÀCIES!!!

100 anys de lluita

2008-03-08T20:47:00.002+01:00

Avui fa un segle de la tràgica mort de 129 treballadores dins d'una fàbrica tèxtil després de nombroses vagues per demanar la millora de les seves condicions laborals. 100 anys després encara ens queden milers de coses que reclamar i hem de continuar la lluita.

Aquí el ram que el meu fantàstic espòs m'ha regalat en el meu dia.

Els drets no es demanen, s'exerceixen.

Un 2008 que promet

2008-01-09T11:19:00.000+01:00

Aquest any que hem deixat darrera ha estat fantàstic per mi. La meva vida ha donat un gir total, canvi de feina, casa i estat civil, i tot per fer-me cada dia més feliç. Amb aquest precedent, el 2008 havia de començar molt bé per estar a l'alçada, i puc dir que promet ser tan meravellós com el passat. Si no, veieu quines txulades m'han dut els reis:

Si és que aquests reis són uns cracks!

Sorpreson!

2007-12-07T18:42:00.000+01:00

Dimecres passat va ser el meu aniversari. Jo no soc massa de celebrar-ho, però va ser un dia intens, de compres tot el dia, i visitant la família i els amics, recollint els regalets i bufant espelmes, tot en 12 hores mal contades. Em van fer molta ilu tots els regals, però especialment el del meu estimat espós, aquí està:

Un peasssso MacBook!!! No m'ho esperava, ni molt menys, només cal veure la cara de tonta que se'm va quedar quan el vaig obrir... AL·LUCINADA!!!

Ja estic investigant com funciona, i aquest és el meu primer post des d'ell.... què txulo, mare meva, estic eufòrica... i concentrada, com es pot veure.

Aisssss.... quin maridet tan bo que tinc, i com em malcria.... i és que va un potosí!

Recull de fotos

2007-11-19T14:50:00.000+01:00

Ahir al vespre, després de setmanes mirant fotos del casament, vam acabar la selecció de les que ens van semblar més representatives. Ha estat difícil perquè per nosaltres poques haurien quedat fora, però creiem que pot ser poc menys que una tortura fer veure a la gent milers de fotos, així que qui tingui una estona i ganetes de veure'ns, al nostre bloc les teniu.

Vull agrair moooooolt totes les felicitacions que m'heu anat enviant. Moltíssimes gràcies a totes!

Tota una senyora

2007-11-05T18:16:00.000+01:00

Doncs sí, ja està fet, ja soc una senyora formalment casada. Sembla mentida com va passar de ràpid el dia del casament, amb la de feina que ens va portar, però tot s'ha de dir, ens ho em passat suuuuperbé. El dia va ser fantàstic, sembla que el cel estava de la nostra part, doncs tot i que unes hores abans estava tot gris, el dia es va aixecar blaaaaaaaau i sense un núvol. A part d'això tot va sortir molt bé. Nosaltres ens ho vam passar genial, i la sensació que ens va donar és que la resta de gent també. En breu intentarem fer un bon recull de les millors fotos (en tenim milers), però faig un tastet:

I com no, el verset!

L'atur

2007-09-13T10:38:00.000+02:00

El dia 3 de setembre vaig anar a l'OTG de la Bisbal a tramitar els papers de l'Atur. Després de més d'una hora de cua, propiciada principalment pel fet què només hi havia 2 noies per atendre a tot el Baix Empordà, incloent la costa, em van agafar els papers i em van dir que ja ho tramitaven. Se'm va acudir preguntar quan cobraria i quina va ser la sorpresa quan la noia, molt amablement em va dir que es cobra el dia 10 de cada mes. Ja suposava que el 10 de setembre no cobraria, però sí ho esperava fer el 10 d'octubre.... doncs no, com que hi ha molts expedients a finals d'agost, el més provable és que comenci a cobrar el 10 de novembre. Més de 2 mesos després de presentar els papers. Per sort, puc passar aquests 2 mesos sense gaires problemes, però em pregunto què deu fer la gent que viu al dia, i que depèn exclusivament d'aquests diners per subsistir. Com pot deixar-te l'administració sense pagar durant 2 mesos? Què viu de l'aire, la gent? Una prova més de que les coses no funcionen, per molt que ens ho vulguin vendre a tots els telenotícies.

El meu kiri

2007-09-05T22:26:00.001+02:00

Ara fa un any que vaig començar a fer el meu primer xal, el Kiri. Amb tota la feinada que he tingut aquests mesos, entre regals i temes diversos, no m'hi he pogut dedicar a ell, pobret, però aquest estiu he intentat donar-li una bona empenta. No sembla que sigui massa, però he fet unes quantes passades (cada vegada és més feixuc) i estic molt contenta del resultat. Ja comença a agafar forma i estic encantada dels calats. No sé bé quan el podré acabar, però veient que me'n surto, m'arriscaré amb dibuixos molt més difícils, i se m'obre un gran ventall de possibilitats. Agulles... tremoleu!

Així es veu ara el kiri.

I així se'm veia a mi a la Massana ;-)

Fi de les vacances

2007-09-03T16:34:00.000+02:00

Aquest estiu hem decidit fer unes vacances de relax. Amb una mudança pel mig això és molt dir, però crec que finalment ho hem aconseguit. A mitjans de mes vam estar uns dies a la Massana i Graus, a la Ribagorça, al poble on va néixer la mare del Nen. Van ser uns dies de descans, sense gaire cosa a fer més que visitar antics familiars i fer panxing en un entorn magnífic. Genial.
I la setmana passada, aprofitant els diites que encara ens quedaven vam anar a Mallorca, a visitar la família també, i a babejar amb la nostra peti, que cada dia està més guapa i simpàtica. No us la menjaríeu?

Per als i les incondicionals de La peti, hi ha sienes de fotos al Flickr... a disfrutar!

Semblaré mandrosa, però també hem estat de panxing total, encara que aquest cop hem canviat el paisatge de muntanya per les caribenyes platges de Ses Illes. Què agustet que hi hem estat... com diuen allà de sa nina, Mallorca mai defrauda!

Unes vacances senzilletes i fantàstiques! Just per carregar piles pel què ens espera... :-)

27 d'octubre

2007-08-21T17:34:00.000+02:00

Després de masses setmanes de mutisme, torno amb una notícia bomba. Nenes i nens.... EM CASO!!! Sí, tal com sona, que em caso, buenu, ens casem, ens hem vegut l'enteniment del tot i hem decidit tirar pel dret.... el proper 27 d'octubre anirem de casament... i el més important de tot, estem feliços, felicissims... i promesos, amb anell i tot!!!

Blanca no crec que hi vagi, però a radiant no em guanya ningú!

Més informació sobre l'aconteixement en breu!

Muaks i fins més aviadet!

Blogger en català!

2007-06-21T11:43:00.000+02:00

Fa una estona, he entrat al meu bloc i m'he endut una moooolt grata sorpresa!!!

Està en català! En un principi no m'hi he fixat, però després he pensat... això no estava en català, no? Doncs no, no ho estava. Quina il·lusió! Això del Googleword és genial!

I el gran dia arribà....

2007-06-07T10:14:00.000+02:00

I Corretgé de Flor i la seva princessa van poder lluir les millors gales, que tant van costar, però que una gran satisfacció van portar.

I la festa s’allargà més enllà de la nit i el sarau serà ben recordat per tots els almogàvers presents durant llarg de temps.

Desperta Ferro!!!

Invitacions a meme

2007-05-29T11:39:00.000+02:00

En pocs dies la meva estimada Danni i la meva enlazada Andrea m'han convidat al mateix meme, però com que vaig com una boja aquests dies, no puc contestar-ho ara, així que faig una mica de trampa i poso les respostes que ja vaig contestar fa un temps aquí.

Espero que no us emprenyeu, guapes!

PD: Andrea, he puesto un botoncito en mi sidebar para que puedas leer mi blog traducido.

Petooons!

Últims preparatius

2007-05-28T17:28:00.000+02:00

Fa unes setmanes que vaig més de bòlid que de costum. A la feina, no tinc un moment de descans, i fora de la feina encara estic més liada.

I és que els preparatius de la gran festa semblen no tenir fi. He substituir les meves agulles per la màquina de cosir, estic fent el meu vestit i el de Corretgé de Flor, i clar, no pot faltar detall... ho aconseguirem? Sí, i tant! ;-)

Les invalides

2007-05-11T11:18:00.000+02:00

Dissabte passat va ser festa grossa a la família Castillo. Vam celebrar al Salamanca que la meva tieta feia uns anyets, i que és una feliç "impedida". Tot el dinar va ser genial, amb l'alegria d'estar juntets i babejant amb la nostra peti, que va ser l'estrella del dia.

Aquí la veiem el dia de Sant Jordi, després de passar per la mà de la meva tieta, la reina del photoshop... no és per menjar-se-la???

El dinar va donar per molt, tots parlant alhora, rialles, i com no, els regalets!

Per la meva part, vaig fer-li una bufanda d'estiu ben colorida, per la meva tieta, companya dels punts d'última hora, que segons m'ha dit no s'ha tret.

I vaig aprofitar el dia per donar-li el regal d'aniversari a la Sarita.... una boa teixida amb els dits!!! txulíssima!

Però el regal estrella, sense dubte, va ser l'àlbum de fotos que va fer la tieta Mari Ladi. Dos mesos de dedicació, i un resultat impressionant. Em moro de ganes de veure'l amb detall, perquè encara que no vaig poder veure'l bé, sé que cada plana és una joia... quina impaciència!

Dies així no s'obliden... i els que ens queden!

Sant Jordi

2007-04-24T10:26:00.000+02:00

Ahir va ser un dels dies que més m'agraden de l'any. M'agrada veure la gent ramblejant. Aquestes van ser les meves sorpreses:

S'han acabat les sorpreses!

2007-04-17T11:48:00.000+02:00

Finalment he pogut acabar a temps tots els regals que tenia començats, quasi ni m'ho crec. Per començar, el passat dia 5 d'abril va ser l'aniversari de la meva mare, i li vaig fer aquesta mena de bufanda d'estiu del tot asimètrica, amb Katia Samoa, que es diu molt amb ella. Li va agradar molt, i a mi també em va encantar el resultat final.

I la mateixa setmana, el dia 7 i 8 d'abril, vam anar a Carcassona a celebrar el 50è aniversari de noces dels pares de l'Alex. Va ser un cap de setmana perfecte, el temps ideal, a l'hotel van ser encantadors i tot va anar rodat, perfectissim. Jo vaig voler fer un detallet per les dones Corretgé-Bergua i penso que vaig encertar amb cada una d'elles. Al meu flickr hi ha moltes fotos dels detalls, i aquí el moment en què em feien "la ola".

Quin goig produir tanta alegria!

La primera tramuntana

2007-03-13T09:42:00.000+01:00

Aquest cap de setmana hem viscut la nostra primera tramuntana a casa. Quan ho veus a la tele penses, hostris, quina ventada, però quan estàs al llit i la sents bufar, flipes bastant. Divendres al vespre bufava de valent, i tota la nit es va sentir la remor, semblen com si estiguessis al costat del mar i t'encisa una mica. Dissabte al matí vam veure alguns desgavells que havia fet. Cables de telèfon caiguts, els contenidors al mig del carrer... fins i tot els coloms estaven amagats, doncs ja em diràs qui té nassos de posar-se a volar amb aquest vent, vam veure alguns ocells valents intentant-ho i feien una peneeeeeeta. Però diuen que una imatge val més que mil paraules, així que aquí teniu:

8 de març

2007-03-08T11:37:00.000+01:00

Avui és el nostre dia. Gaudim-lo.

Edito per ensenyar el super ram amb què m'ha sorprés el meu nen:

Clavells rojos,

flors de revolta.

L'hora dels regals

2007-03-07T09:45:00.000+01:00

La setmana passada se m'ajuntaven dues dades "d'entrega" dels meus regalets. Dimarts 27 era l'aniversari de la meva companya de feina Marian, i volia fer-li un regal que sabia que li encantaria. Sempre li ensenyo els projectes que tinc en marxa, i sempre em fa el mateix comentari... a mi el que em va agradar va ser el regal de l'Esther, així que vaig decidir fer-li un xal amb el mateix tipus de llana però de diferents colors, i la veritat és que l'he encertat, perquè li ha encantat. No volia fer-ho exactament igual, així que vaig fer una bufanda màgica, però ampla com un xal. I estic molt contenta amb el resultat.

La segona sorpresa que preparava fa setmanes és un regalet per la peti de la família, l'Irene, la nena de la meva cosina que va nèixer el mes passat. El seu regalet el vaig començar fa mesos, però com que és la primera cosa que faig de nadó se m'ha fet etern. Amb una llana primiiiiissima i agulles del 2.5 no avançava gens, i realment pensava que no acabaria mai. No em puc queixar, perquè tot i ser força complicat les peces m'han quadrat a la primera (he fet i desfet passades varies vegades, per descomptat), però els punts han coincidit perfectament a l'hora de tancar-ho.

Divendres passat, el dia que li pensava donar el regalet, poques hores abans encara em faltava posar els botons, i sort de la meva tieta, que em va convèncer que un cop planxat quedaria molt bé, perquè jo no les tenia totes. Moltes gràcies, tieta, què faria sense tu quan m'entren les preses i els desesperos???

I al vespre, per fi, vaig conèixer a la nena més guapa del planeta, i la model més bona de totes. A que és maquisima???

Ah, l'Irene també té uns paücs com els meus mitjons, i està divertidissima amb tots els colorins... aisss, que se'ns cau la babeta a tots i totes amb la nostra peti!

Per bruixa i metzinera

2007-02-26T18:54:00.000+01:00

Ahir diumenge vam anar a veure aquestes exposicions al Museu d'Història de Catalunya.
La primera és força petita, però aconsegueix transmetre a la perfecció l'angoixa que es devia viure a la Barcelona bombardejada indiscriminadament durant la Guerra Civil per l'aviació italiana sota les ordres de Franco. Vaig sortir amb la pell de gallina, emocionada i amb aquesta sensació de ràbia que se't queda quan es rememoren les barbaritats comeses que molts voldrien fer oblidar.

Be, el cas és que la que anàvem a veure era l'altra, la de les bruixes, i he de dir que em va encantar. Vam tenir la sort d'arribar poc abans de què comencés una visita comentada i ens vam afegir al grup (ho recomano a qui vulgui anar). La noia que ens va fer l'explicació parlava molt amenament, i d'una manera molt natural va fer el recorregut pels dos segles que va durar la cacera de bruixes a Europa. A Catalunya no ens vam quedar curts, van ser condemnades i executades com a bruixes unes 400 dones. Després d'una llarga i interessant explicació sobre les causes que van portar a la societat medieval a la persecució de les dones, dels fets i llocs concrets, de les formes de tortura per fer-les confessar... etc... a la darrera sala de l'exposició hi havia un apartat sobre les bruixes al tradicionàrius popular. Ja per acabar, la noia va fer referència al conte de la Bella dormint, a qui la bruixa dolenta va fer entrar en un llarg somni després de punxar-se amb el fus, el fus que feia servir per cardar la nostra estimada llana.... i és que vagi on vagi, la llana està present!

Aquí una prova gràfica:

L'exposició està fins al 27 de maig, així que encara teniu temps per conèixer una mica més sobre el nostre passat d'histèries col·lectives.

Les agulles de l'àvia

2007-02-26T17:48:00.000+01:00

Dissabte passat vaig estar de calçotada a Torres de Segre amb la colla d'amics. De tornada vaig aprofitar per anar avançant amb el regal sorpresa que he de tenir enllestit per demà dimarts acabat. En arribar a Barcelona vam passar per casa del Sergi, i quina va ser la meva sorpresa quan em va dir que tenia totes les agulles de la seva àvia que ningú feia servir i que si les volia.

Aquí està el tresor que m'esperava:

No és genial??? Agulles de totes les mides, antigues i no tan antigues. Ganxets minúsculs i aquest estri que no tinc ni idea de per a què serveix. Jo diria que és per fer troques, però no veig massa clar com es fa servir.

Alguna idea???

Estic contentíssima amb el super regal! Gràcies mil, Sergi!!!

Els dilluns i barcelonaknits

2007-02-20T17:13:00.000+01:00

Fa setmanes que els meus dilluns són esgotadors. Ja no recordo la darrera vegada que em vaig veure amb cor d'anar a la trobada de punt, i és que això d'aixecarme a quarts de set per agafar el tren a Flaçà i arribar a Barcelona a les nou ho porto molt malament. Cada cap de setmana penso, aquest dilluns faré l'esforç i aniré, però després, quan van passant les interminables hores del dilluns veig que un cop més no em veig amb cor d'anar... i és que estic taaaaaaaaaan cansada... Però la setmana que ve sí que hi aniré, com que passaré el finde a Barcelona, no hauré d'aixecar-me a hores intempestives (a més, espero tenir uns dies més descansats que els passats) i a la fi podré participar, ni que sigui una estoneta en la trobada setmanal, que la trobo a faltar.

A més, tinc una pila de projectes començats que tinc ganes d'ensenyar, però com sempre, són secrets i no puc postejar sobre ells fins que no els acabi i els regali... així que tocarà esperar una miqueta per saber què tinc a les agulles.

Cinc coses que no sabeu de mi

2007-01-23T11:21:00.000+01:00

Amb una mica de retard segueixo la cadena que el nen m'ha llençat:

1. Fins als deu o onze anys no sabia dir la RR. Tenia el típic accent Targdà, i el meu oncle sempre es ficava amb mi. Com que no em feia cap gràcia, em vaig proposar aprendre a dir-ho correctament i amb la meva tossudesa com a única ajuda vaig corregir la meva dicció. Ara dic com si res EL PERRO DE SAN ROQUE NO TIENE RABO... Això sí, si estic molt relaxada, encara arrossego la meva RR. Els trets de naixement, que mai volen desaparèixer del tot...

2. Encara conservo La meva gata Luna, el peluix que em van regalar quan vaig néixer. El nom li ve de la cançó "Mi gata luna" de Cecilia.

3. No suporto els armaris o els calaixos oberts. Tampoc que quedi enganxat una part de la roba en tancar un calaix. Si ho veig, he d'obrir-ho i tancar-ho bé.

4. Sóc negada pels esports de grup. Ni futbol, ni vòlei, ni tenis... ni tan sols pin pon! Només se m'ha donat bé la gimnàstica esportiva des de petita, i l'aikido, un recent descobriment que m'encanta.

5. Amb vuit o nou anys tenia una identitat secreta. Em deia Bàrbara Schellekens (ves a saber d'on ho vaig treure) i era detectiu privada. Em feia les meves pel·lícules i em dedicava a vigilar als veïns amb els prismàtics del meu avi. M'ho prenia molt en serio i fins i tot apuntava el que feien en una llibreteta. M'encantaria trobar-la algun dia i rellegir les meves "notes". Imaginació al poder!

I ara que ja he confessat unes quantes intimitats, li passo el relleu a:

* Danni
* Cristina
* Carme
* Betty
* Jordi

Home Sweet Home

2007-01-23T09:35:00.000+01:00

Els darrers mesos han estat d'allò més mogudets. Poc abans d'acabar l'any passat el meu Arturitu i jo vam decidir que era l'hora de tenir casa nostra i vam començar a buscar-la "sin prisa pero sin pausa", què diuen. Després d'un parell de desenganys, i quan ja pensàvem que estàvem de pega, vam trobat Can Vileta. Se'n va una mica de la zona que volíem, doncs està a Verges, però reuneix les condicions bàsiques: és gran i té un bon preu. Així que sense pensar-ho més ens hi hem llençat, i ja tenim casa nostra!!!

Ara queda el pitjor: la mudança. Sort en tenim dels amics i amigues que ens donaran un cop de mà, perquè deu n'hi do el que ens espera.... I tindrem hortet i tot!!!

Fins al mes de juliol continuaré treballant a Barcelona i només seré vergelitana els caps de setmana, però és que estic taaaan contenta!!!

Oblidat...

2006-12-28T18:53:00.000+01:00

I és així com tinc el meu bloc, ja ho sé que no tinc perdó, però espero que el proper any (o sigui, d'aquí a un parell de dies) pugui tenir més temps per dedicar-li, que des del fatídic 1 de novembre, quan em van carregar de molta més feina, no he tingut ni esma d'escriure quatre línies. Però poso a Sant Google com a testimoni, que l'arribada del 2007 posarà fi al meu silenci bloqueru.

Aprofitant les dates, us deixo l'enllaç del pessebre que hem fet a Can Font.

http://www.flickr.com/photos/igatoral/sets/72157594444679378/show/

Ja veureu què mono ha quedat!

Petons a dojo i Booooooooon Any!!!!!

Ja ta!

2006-10-25T18:29:00.000+02:00

Aquest cap de setmana he acabat la capeta que li he fet a la meva iaia. La veritat és que estic molt contenta de com ha quedat, i estic segura que demà, quan li doni, estarà encantada. He trigat menys del que pensava, però també és que he estat patxutxa i hi he dedicat més temps de l'habitual a les agulles. Com era d'esperar, he tingut alguns contratemps amb què no hi comptava, però els he despatxat prou bé, crec jo... el més important ha estat que quan portava 30 passades (d'uns 200 punts cadascuna!) vaig adonar-me que el primer capdell havia volat quasi sencer, i em va entrar la histèria compulsiva de què no m'arribaria per acabar-ho, així que vaig anar pitant a Barcelanes a veure si encara els hi quedava algun capdell de la mateixa tintada, però clar, amb els colors tan preciosos que té aquella llana no en quedava ni rastre, així que em vaig haver d'inventar un canvi de llana amb una de la mateixa gama, però d'un color turquesa pujat, que finalment ha quedat la mar de bé.

Com veieu he fet una franja blava i el coll de color turquesa.

Després el problema que tenia és que a la foto tanca amb una llaçada, però a mi no em feia el pes, així que li he posat un botó ben gros perquè li doni un toc graciós... sí, senyor, m'agrada com ha quedat. Ara estic impacientissima per donar-li a la meva iaia. Informaré de la reacció.
El botó en qüestió:

Ah, al final m'ha sobrat llana per fer alguna coseta per mi... tant patir...

La pregunta ara és: faré algun dia el meu kiri???

Satisfacció immediata

2006-10-05T19:39:00.000+02:00

Hi ha vegades que és una gozada fer coses petites, d'aquestes que acabes de seguida.

Aquí la mostra del que he fet últimament:

Una funda pel mòbil de la meva mami (es diu Glòria, d'aquí la G), que pobreta, no li faig mai res.

I una altra funda, aquesta per la Nano Ipod de la meva amiga Mònica. Aquesta és de ganxet, amb la llana del bolset de la meva enllaçada... queda tan maca la barreja dels colors...

I potser algun dia em faig jo alguna cosa, que ja toca!

El que tinc a les agulles

2006-10-05T18:36:00.000+02:00

Doncs el que tinc entre mans ara és aquesta capeta per la meva àvia:

Crec que és bastant fàcil, doncs només faig servir punt d'arròs per tota la vora, i punt de jersei pel cos. El problema serà a l'hora de fer els "menguados", perquè com que el patró és per una talla 42 i la meva àvia està força més grassoneta que això, he muntat més punts i hauré d'anar reduïnt com em sembli. Espero no espifiar-la...

La llana és aquesta meravella que vaig comprar a Barcelana. És acrílic, perquè a mi la llana em pica i la meva iaia també és delicada, i aquesta, a més de ser preciosa és gustosíssima.

Ah, i m'he llençat al món de les agulles circulars! Quina passada! Aniré informant dels progresos que vagi fent. Desitjeu-me sort!

Sa Beateta Catalina Thomas

2006-10-05T18:16:00.000+02:00

Diu la la llegenda que Catalina Thomas era una nena molt mona que vivia a Valldemossa pels vols del S. XVI a qui se li van no un, sino un munt de Sant, que la van anar acompanyant i aconsellant tota la vida (i algun miracle van ajudar-li a fer, perquè la van beatificar).

Té una capelleta a una font on es veu que se li va aparèixer Sant Antoni Abat. Tot molt místic.

I el que em va fer gràcia és que a les portes de les cases hi ha una rajola amb l'inscripció:

"Santa Catalina Thomas pregau per nosaltres"

I sembla que hi tenen fe, perquè no falta ni una... i tenen de tot, el carreró de sa beateta, la plaça de Santa Catalina, la casa on va nèixer.... tot, tot i tot, té aquesta Beateta nostra.

Retornant al món dels blocs

2006-10-05T12:05:00.000+02:00

Fa ja massa dies que no postejo seguit, però és que he estat mooolt desconectadeta i amb el cap a mil llocs, però avui he decidit que el penging s'ha d'acabar i em proposo posar fi al meu llarg silenci. Ho intentaré, si més no.

Per començar unes fotos del fabulós cap de setmana a Mallorca que vaig passar fa dues setmanes. Vaig anar a veure la panxeta de la meva cosina ( i als papis de la panxeta, és clar) que cada dia està més gran! O no se'ns veu happys?

Vam aprofitar el finde d'allò més. L'Esther, la meva compi de pis, no coneixia massa la illa, així que vam fer un supertour corrents davant de la pluja(que només vam veure al vespre, ben calentets des de la terrasseta de casa). Una gozada!

Vam passar dissabte disfrutant de Palma i menjant una paella al Port d'Andratx, on vaig flipar, perquè hi havia uns ànecs a la platja... ànecs al mar! Una, que és urbanita i s'emociona amb cada cosa...

A la tarda passeig per les botiguetes i a cap a casa, que és tard i vol ploure (literalment parlant).

L'endemà ruta per Valldemossa, que és un poblet encantador (Chopin i la borde de la seva companya George Sand van passar una temporadeta, i ho tenen mitificat) i vam dinar a Ca'n Marió (fan uns xampinyons farcits que estan de mueeeerte).

Aquí jo a l'escala del puesto en qüestió.

Realment és un lloc preciós (al Flirk hi ha mil fotos)

I per acabar el dia, amb la panxeta plena, parada a Sa Foradada i Soller.

No és preciós el Mediterrani?

Per fi!

2006-09-26T18:30:00.000+02:00

La meva enlazada ja ha rebut el seu paquet! (ara ja puc penjar les fotos que vaig fer abans d'enviar-lo) Ostres! Pensava que no arribaria mai, ha trigat quasi un mes, però estic moooolt contenta perquè sembla que li ha agradat.

Aquesta setmana sense falta posaré de nou en ordre el bloc, que últimament no se'm veu el pèl, però és que ha estat molt ocupada. Tinc regals terminats per ensenyar, nous projectes i sobretot, moltissimes fotos de les meves vacances (ja ni me'n recordo!) per ensenyar.

De mica en mica ho aniré fent... palabrita!

Ja tinc el regal de la meva Enlazada

2006-09-15T09:39:00.000+02:00

Biiiien! Ja ha arribat el meu paquetet. Primer de tot donar-li les gràcies a Andrea, perquè tot és preciosíssim! M'ha encantat! Estava impacient perquè no m'arribava el meu, ni tinc notícies de què la meva enllaçada hagi rebut el seu (espero que arribi ben aviat i que li agradi tant com a mi el meu!). Aquí es veu la cara de felicitat que faig...

Emocionadíssima de tenir el meu paquet a les mans el vaig obrir corrents, corrents i tachan! Totes aquestes preciositats estaven dins:

Uns cabdells de color turquesa amb piquets de colors que seran transformats en breu en un meravellós jersei per aquest hivern que s'apropa. Unes agulles de bambú gustosíssimes, que em moro de ganes de fer servir, JA! una llibreta cuquíssima, ideal per portar a la bossa. Una agulla de cap de fusta que m'encanta (he de fer proves, que soc un desastre amb el cabell i ja és hora que aprengui a recollir-me'l com cal), unes arracades de lapislázuli precioses, precioses i una amigurumi-tortuga al·lucinant. Andrea diu que és la primera que fa, però és que està perfectíssima, felicitats!. No cal que digui que m'ha picat el "gusanillo", i no sé si em sortirà massa bé, però crec que provaré d'endinsar-me en el fabulós món dels amigurumis. És taaaaaan maca!

Gràcies, gràcies, mooooltes gràcies Andrea. Tot m'ha encantat. No puc dir-t'ho personalment ara, perquè no em poses el teu e-mail, però ara mateix envio un correu a Enlazadas perquè me'l diguin i escriure't.

Jo també vull estat propi

2006-09-08T09:30:00.000+02:00

La tornada a la feina em farà parar boja, i és que no tinc temps per fer res. Tota la setmana que em vull sumar a la campanya d'en Xavier Mir, però fins ara no he tingut el minutet que cal per fer un post.... quin rooootllo! Bé, espero que la setmana que ve sigui molt més relaxada i poder esplaiar-me amb el relat de les vacances. Santa paciència.

He tornaaaaat!

2006-09-05T10:54:00.000+02:00

Sembla mentida, però ja s'ha esfumat tot el mes de vacances. La veritat és que el temps vola quan s'hi està bé, i aquest mes he estat la mar de bé, i en molt bona companyia :-)

La tornada a la feina ha estat de lo més completita, i fins ara no he tingut temps d'escriure res. Ara no és que em sobri el temps, però volia dir que estic viva i que tinc mil coses per explicar. No serà ara, que els paperots de la meva taula es multipliquen perillosament, però així que tingui una estoneta començaré amb la saga de posts "Noevacances'06".

Ara només un avanç per la meva enllaçada:

Ja ha sortit el meu regalet! Quines ganes de que el rebi que tinc!

Ara em poso a la feina, que soc especialista en embolicar-me soleta.

Vacances... merescudes!

2006-08-02T23:18:00.000+02:00

Demà marxo de viatge a Itàlia i porto un parell de dies de cul amb els preparatius. Bé, ahir vaig trobar el moment per anar a la botiga de Jen i Miquel i comprar-me aquestes cucades per fer-me el primer Kiri. Jen, que és un encant me'l va començar, a veure què tal se'm dona! Il·lu li posaré, així que espero que surti bé.

No crec que tingui temps per postejar res els dies que estaré fora, i des d'aquí us envio molts petonets a totes i a tot ;) Passeu-vos-ho molt requetebé, i ens llegim a la tornada.

Muuuaaakks!

La sorpresa per Bea

2006-08-01T18:57:00.000+02:00

Dilluns li vaig donar a Bea el seu regalet de comiat. Com que divendres no vaig poder venir a la trobada de Barcelona Knits, li vaig donar ahir. És una bosseta de ganxet amb la senyera que li vaig fer per posar el que vulgui, jo li vaig fer uns quants marcadors de punts de colors que espero li facin servei. Segur que se'n recorda de nosaltres quan la vegi.

Que vagi molt bé per "La France", guapa! Molts petons des de Barcelona!

Finitto!

2006-08-01T18:12:00.000+02:00

Per fi el meu mitjó està acabat. A totes i tots el que heu patit amb mi les hores de feina, mil gràcies! Ara a pel segon, que espero que sigui molt més ràpid, però molt!

Ja queda poquet

2006-07-26T16:13:00.000+02:00

Aquest mitjó està sent més lent que la Sagrada Família, però és que amb el fer-desfer que porto en podria tenir una dotzena de fets! però ara sí, ara sembla que va de debó, aquest finde l'acabo i començo la parella. Quines ganes de posar-me'ls (tot i que els trenta-i-pico graus que fan no acompanyen), però em moro de ganes de tenir els dos posats.

Ara tinc entre mans un petit projecte-sorpresa que no puc penjar encara però que de seguida que deixi de ser sorpresa l'ensenyaré. És una cucada.

I per acabar, però no per això menys important, una de les meves noves adquisicions sabateres (ara que hi penso, he comprat 4 parells en menys de 2 setmanes... :S) però és que són tan macos que no m'hi he pogut estar.

Avanç!

2006-07-25T17:33:00.000+02:00

Això només és un previ al post amb fotos que espero penjar aquesta nit, però és que el meu primer mitjó està a punt de ser acabat i no veig l'hora d'arribar a casa per acabar-ho. Impacient, que soc!

Fer... desfer...

2006-07-20T09:57:00.000+02:00

M'estic adonant que el fet de ser una perapunyetes a l'hora de fer els meus primers mitjons, és una creu, perquè això vol dir que els haure desfet vint vegades abans de donar-los per bons.

Dimarts a la nit vaig avançar una estona, pero em vaig adonar de que estava quedant massa gran.

Aquí esta la prova gràfica:

Així que sense pensar-m'ho gaire vaig estirar del fil i vaig desfer fins al taló (que com que em va quedar maco sense saber massa bé com, no el vull desfer) i l'he tornat a teixir reduint més punts. Resultat: sembla que ja és a la meva mida!

La pregunta que em faig ara és: me'n recordaré pel segon, tant fer i desfer??? espero que sí.. :-S

De calaix

2006-07-18T16:11:00.000+02:00

Aquest ha estat un finde poc productiu a nivell knitkero (unes poques passades del meu mitjó que ensenyaré aquesta nit), però moooooooolt intens en d'altres àmbits.

Aquí us deixo unes perles del meu divendres nit:

Actuació de De Calaix a l'Ermita dels Sants Metges

Habemus taló!

2006-07-13T11:40:00.000+02:00

Ahir vaig estar a la quedada de Barcelona Knits, vaig arribar tard, la feina és la feina, però l'estoneta que vaig estar la vaig aprofitar d'allò més. Quan vaig arribar la Núria esperava impacient el gorret que em va començar la setmana passada, però... ohhhh... me'l vaig descuidar! ostris, quin cap el meu, mira que el vaig tenir a les mans al matí... quina ràbia! ho seeeeeeeento, dilluns que ve sense falta el porto. Hi havia una noia que està treballant en fer una revista i va portar algunes mostres de llanes i de kits de punt de creu molt monos. Ah, i Betty estava teixint el seu xal, en soc testimoni de que no només xerrava, sinó que també va fer algunes passades!

Amb la pacient ajuda de Danni el meu mitjó va anar agafant volum, sense quasi adonar-me el taló va anar apareixent. Quina meravella! m'encanta! A més del talo, Danni em va ensenyar a agafar el fin d'una manera diferent, que amb la pràctica em donarà velocitat (falta em fa). Moltes, moltes, moltes gracies guapa! que t'ha costat hores de son ajudar-me... però estic tan contenta amb el taló tan maco....

El senyor C

2006-07-12T10:28:00.000+02:00

Vull dedicar-li un post al meu cactus, el Senyor C, que en el dia d'ahir va arribat al metro d'alçada! Ueeeee!!! Es tot un campió, desafiant les lleis de la gravetat, ell segueix creixent i cada dia que passa veig més a prop el moment en que tocarà el sostre (li deuen faltar poc més de 20 cm) i llavors que faré??? és al·lucinant veure com puja i com, cada vegada que es comença a inclinar cap a una banda, neix un nou "fillet" per fer contrapès... la màgia de la natura, que se'ns fica a casa i quasi ni ens n'adonem...

Aprofitant que tenia la càmera a la mà he fet una foto de la Barcelona que es veu des del meu menjador. Si és que es veu fins al mar...

Els meus primers mitjons

2006-07-10T20:57:00.000+02:00

Sí, encara que en un principi no les tenia totes, m'he endinsat en el fabulós món dels mitjons, i aquí hi ha la mostra dels meus progresos.

Així vaig començar (després de desfer-ho unes 20 vegades):

I així esta ara... a punt per fer el taló:

Chachis, eh???

Llanes noves!

2006-07-07T10:24:00.000+02:00

Tachan! cosetes noooooooves:

Per fi ahir vaig anar a Persones llanes. Quina delícia! es d'aquests llocs on entres i no tens ganes de marxar, ja els hi vaig dir que hi aniria sovint, i sé que em repetiré, però és que tenen llanes precioses! vaig anar amb la idea de fer els meus primers mitjons, i aquesta llana em va cridar des del prestatge... -lleva'me a casa...

té uns colors tan macos... quan ja estava decidida vaig veure que tenien unes nanses molt mones per fer una bosseta i com que ja li havia "echao el ojo" a aquesta meravella, no em vaig poder estar i també va venir amb mi.

A la nit, nomes arribar a casa vaig treure les agulles de bambu noves i vaig començar a montar els mitjons. Al principi em pensava que no podria, em sobraven agulles a les mans.. ijijjiji, pero de mica en mica crec que vaig agafar el ritmillo. No sé si estaran bé de mida, Danni em va dir que ella havia posat 48 punt, però les seves agulles son del 3.5 i les meves del 2.5 i 48 punts em semblava que quedaven massa petits, així que hi he posat 64, si es gran, doncs el desfare, que així és com se'n apren... de moment no he passat del punt elastic... seguiremos informando.

Un parell de regals

2006-07-06T10:08:00.000+02:00

Remenant fotos ahir a la nit vaig trobar aquestes dues cosetes. La bossa la vaig fer per la filla de la meva cosina, vaig fer servir la màquina de cosir que últimament tinc més que oblidada i li vaig posar el seu nom, com es tan presumida, li va agradar molt. El pitet es pel seu nou germanet. Tenia aquest pitet per casa i vaig fer-li un dibuix sencillet amb punt de creu. Encara no patia "en carnes propias" la dèria knitkera... :)

Trobada tejeril

2006-07-05T10:10:00.000+02:00

Per fi, dilluns vaig poder anar a la trobada de Barcelona Knits. En arribar estava una mica nervi, però de seguida em van fer sentir la mar de bé. Entre riures, perquè de mitja no sé si se'n fa massa, però riure, rius una bona estona, la Núria em va començar el gorret que volia fer amb la llana sobrant de l'echarpe de l'Esther. Bé, me'l va començar i si em descuido me l'acaba, és el que té tenir mono de ganxet! Vaig passar una bona estona, i de segur que em faré assídua a les trobades. És una pena no poder arribar abans, però que hi farem... Ara he de pensar quin serà el meu nou projecte, em penso que em decidiré per uns mitjons. Danni està fent uns molt txulis, i em va dir que hi havia un patró ben fàcil, però no recordo al blog de qui. Li preguntaré. Tothom és molt maco i fa goig conèixer gent així. Hi tornaré, sense dubte.

A la orilla de la chimenea

2006-07-03T17:22:00.000+02:00

Aquesta és la canço que m'acompanya des de dijous passat. Molt ha de tenir a veure que vaig anar al concert del Sabina (que va estar sublim, pero és que la tararejo mentalment toooooooooooooota l'estona (Vaig boja intentant penjar la canço, i en quant trobi com es fa... doncs ho fare!)

La veritat és que ha estat un finde "de lo mas completito". Dijous concert i copitas, seguit del pertinent divendres morta de son. I dissabte al migdia, amb el fresquito se m'acudeix fer neteja a fons de la terassa, i és que tenim tauleta i cadires noves i s'hi esta tant bé al vespre... i clar, ja se sap com són aquestes coses, comences per un raconet i sembla que la bruticia apareix tota de cop i t'hi passes hores amb l'spontex. Això sí, ara tinc la vista mes nítida de Barcelona que hi ha des del meu 11e pis. Fa goig.
Al vespre, sopar per Gràcia per celebrar l'aniversari de la meva cosina Cris. Copichuelas vàries i d'hora a casa (just amb l'últim metro), que el diumenge té molt per oferir.
A les 9 toc de diana, que la platja espera per posar-me moreneta (falta em fa), i després de les 12 no hi ha qui aguanti la calor, així que després d'un parell d'hores "vuelta y vuelta", torno casa a dutxar-me en un plis i tornar a marxar. Han començat les rebaixes! I a això dedico la tarda de diumenge: A mirar, remenar, i com no... a comprar alguna coseta. Unes samarretes i un vestidet pel viatget a Itàlia. Chachi!

D'això en dic jo un finde ben aprofitat!

Un altre regal acabat

2006-06-29T17:09:00.000+02:00

Sembla que sempre ha de passar el mateix, acabo les coses a l'últim moment. Aquest cop ha estat un jersei per la meva cosina. Fa un més que el vaig començar, i realment ha pujat molt més ràpid del que em pensava (era el primer que feia, aixi que tenia la sensació que trigaria mil anys), doncs anava la mar de bé i no sé què ha passat que he badat tant que l'he acabat aquest mateix migdia, i avui és el cumple! Deu meu, quin neguit, odio les preses i al final sempre en tinc, però palabrita que no em tornarà a passar (ja, me'n ric d'això). Aquesta nit faré unes fotos per penjar-les. Ha quedat mooooooolt maco (estic sobrada de modèstia últimament... jijijiji).

Al final dilluns passat no vaig poder anar a la quedada de Barcelona Knits, però la propera no me la perdo (o això espero).

Quedada de Barcelona Knits

2006-06-26T16:41:00.000+02:00

Avui intentaré anar a la quedada. Estic emocionada perquè tinc ganes de conèixer a les noies del grup. Estic pendent de que em truquin els tècnics del cable per dir-me quan poden venir i espero que no em diguin que ha de ser aquest vespre. Em tenen fa una setmana sense tele i segur que son tan oportuns com per haver de venir avui... paciència!

Lo prometido es deuda

2006-06-23T17:50:00.000+02:00

Amb una mica de retard, però aquí estan les fotitos del regal. No tinc massa traça en fer-les, però espero que les properes em surtin una mica millor. Estic contentíssima perquè a la meva compi li ha encantat. Això motiva... :)

De compres

2006-06-22T17:16:00.000+02:00

Això es el que he fet avui al migdia. Anar de compres. Em faltaven algunes cosetes per l'Esther, la meva compi, que encara que ja li he acabat el.. no se com dir-li... és com una bufanda pero ampla i llarga (havia dit xal, pero no és un xal, no és triangular) bé, aquesta nit penjo alguna foto i llestos. Doncs això, que volia comprar-li alguna altra cosa i m'he decidit per uns anells i un llibret d'italià bàsic, que a l'agost ens anem de viatge cap allà, i alguna cosa haurem de saber dir!

Aprofitant que estava al carrer, m'he comprat unes sabates comodisísisimes que m'han encantat, i SORPRESA! tenien el meu número! (faig un 35 i trobar-ne és com que et toqui la loteria).

També dir que estic molt contenta perquè m'he assabentat que a les reunions de Barcelona Knits es queden fins les 9 i podré venir la setmana que ve una estoneta... guais, guais!

Dia perfecte per quedar-se al llit

2006-06-20T12:00:00.000+02:00

Quin dia més gris que fa! Nomes em faltava aixo, amb la son que arrossego! sigui com sigui avui m'he de posar seriosament amb el PROJECTE NUMBER ONE (un mena de xal per la meva compi de pis). Aquesta nit faré alguna foto perquè es vegi com és. La llana la vaig comprar a Barcelana i em sembla que està quedant preciós. L'he de tenir acabat divendres, el dia del seu aniversari, així que ja em puc afanyar!

Encenem motors!

2006-06-19T18:49:00.000+02:00

Finalment m'he decidit! Publicaré el meu propi blog! Després de tant llegir centenars de blogs aliens, al·lucinar amb els treballs de moltes i llençar-me a les agulles com una boja, el gusanet ha pogut amb mi i aquí estic, preparada per compartir rialles, projectes i mil coses amb la resta de knitadictes! A veure què tal em va...